28 de febrer, 2007

Living apart together

Fa poc, llegint un dominical, vaig descobrir que formo part del nou col·lectiu social que formem les parelles que mantenim una relació LAT. Eh??

LAT ve, de “Living apart together”, en anglès, és clar, i fa referència a les parelles que no compartim domicili. En català, ho he vist traduït en alguna banda com “Junts, però separats”. Ja és això, ja! Estem junts, però tenim dues hipoteques, dues rentadores, dos sofàs, dues factures (gegants!) de telèfon, dos adreces i dos etcèteres allargassats. Quina bestiesa! O no.

Les “LAT relationship”, que n’hi diuen, som parelles que per A o per B no compartim sostre, o millor dit, en compartim dos. Ens movem sota dos sostres i reconeixem dos espais individuals. Hi ha qui em diu que això és la panacea en el món de la parella… Personalment, no m’entusiasma, però les coses van com van i tot té avantatges i inconvenients. Sembla, però, que els LAT són (ai! som) un fenomen creixent i no em deixa de sorprendre que els sociòlegs ho plantegin ja com una nova cosa quan parlen de relacions i tipus de família o que es parli del tema en determinats estudis de postgrau. (exemple)

Sembla doncs, que les ‘LAT relationships’, són la solució al pànic a la convivència després d’algun fracàs previ, o la solució per no renunciar a la vida social i laboral individual quan hi ha quilòmetres pel mig, fills de parelles anteriors o grans de qui tenir cura.

Solució o problema, les relacions LAT s’estan fent un lloc a la societat. Ara tindrem parelles de dret, parelles de fet, i parelles de LAT. Quin embolic legal!!.

I..., la fotografia ve arrel d’un article de la revista Impar, on he anat a petar obeint la màgia del cercador de pàgines web. L’autor fa mofa del clàssic concepte de la ‘mitja taronja’ i ens convida a formar parelles de taronges completes i amb tot el seu suc!

En fi, taronges i parelles, tan si viuen junts, com no, de suc que no en falti!
----------------------

Copio alguns enllaços curiosos amb moooolta teca:

26 de febrer, 2007

Boira matinera



La boira matinera d'avui, a pocs quarts de vuit, deixa l'estampa freda i humida de l'hivern que ja se'n va. Se'n va i quasi no l'hem vist...

La saviesa popular diu: "Si el febrer no febreja, tot l'any boigeja"... Ara n'hi diem canvi climàtic... Vés a saber!

23 de febrer, 2007

23 F !

Avui, 23F, aprofitant que estic de baixa i em faig un fart de llegir i pensar, no me’n puc estar de comentar l’edició –cap novetat, ja ho sé- d’aquest llibre que he llegit recentment. No és ben bé que el recomani... al menys als demòcrata-sensibles. Jo me’n he empassat totes les pàgines (tan de bo fos una novel·la) absolutament indignada i haig d’admetre que la meva fe en la política de casa (d’espanya, ves quin remei!) ha caigut en picat. Ostres, no s’hi val! Tot plegat no s’hi val. En fi, si teniu curiositat per saber-ne mes del 23 F, de la massa benaurada Transició, i en general de com funcionen els Borbons... busqueu el llibre. Publicant sota el pseudònim de patrícia sverlo el 2001.., algú va fer una bona feina de divulgació. Desconec la fiabilitat de tot plegat... però està tot tan documentat, que sincerament... cola. Desgraciadament, cola.

Ara que es parla –així de tant en tant- de reformar la Constitució, jo m’hi apunto. Jo començaria pel principi, per l’Article 1 que diu tot allò que la forma política de l’Estat espanyol es la Monarquia parlamentaria. Monarquia????? A sant de què! Em sona prehistòric. Com diu en Mattew Tree en un dels seus llibres:

<<... la llibertat –la llibertat de debò, la que escullen els ciutadans i no pas els seus dirigents- és impensable en una societat regida per la monarquia. Una monarquia! Qui hauria dit que, a principis del segle XXI, després d’haver descobert l’existència de quarks i neutrints i analitzat el funcionament de les plaques tectòniques i fotografiat la superfície de Mart, entre d’altres coses, encara creuríem en l’autoritat d’un rei? Un rei, per l’amor de Déu!...>>

Consti que aquest blog no té voluntat de debat social... però se m’ha escapat.

22 de febrer, 2007

Fent cua...

Avui he passat una horeta llarga fent cua per renovar el DNI. Quan he arribat tenia 32 persones al davant. He tingut temps de sortir (no m'agraden massa els espais tancats i plens) anar a comprar el diari i un bolígraf, llegir me'l, fer-ne el sudoku i, entre d'altres coses, escriure l'esborrany d'aquesta entrada al meu incipient bloc, als marges del Punt del Diari. Però, el més interessant de tot, ha estat assistir en directe a la tala dels arbres de la plaça Constitució de Girona! Llàstima no portar la camera. D'entrada m'he espantat una mica... recentment alguna eliminació d'arbres fotuts, ha ferit - amb lògica- la sensibilitat del ciutadans i hem vist l'alcaldessa demanat disculpes per TV Girona per la feina feta (desfeta!) a la plaça dels Lladoners.

Jo recordo quan es va fer la plaça de la Constitució (un 50% dura com el formigó que la vesteix) i en aquell moment, per compensar el poc que m'agrada el nom amb que la van batejar, vaig celebrar la plantada d'arbres que s'hi va fer a la banda de la Gran Via... Llavors em van semblar escarransits però recordo que m'il·lusionava pensant en el bosquet futur. Ara, sembla que el bosquet, està malalt o és massa fosc pel gust de tots.. o qui sap perquè ha calgut talar-lo. M'he informat i sembla que realment hi ha previst replantar-hi freixes...Uf! Així doncs, només ha sigut un ensurt! Demà podrem llegir la noticia... Ara per ara, està bé anar a fer un tomb per la plaça despullada i veure com s'hi troben a faltar els arbres!

19 de febrer, 2007

Pluja benvinguda

Ha plogut!
Aquest cap de setmana han caigut al voltant de 50 litres a la ciutat. Benvinguts! L'Onyar torna a semblar un riu... un riuet. Res de l'altre món però l'aigua corre i tot plegat no fa tanta pena com fa uns dies.

Aquí diuen que divendres tornarà a ploure...

15 de febrer, 2007

enquestes...

Ahir em van trucar per una d'aquelles enquestes de termòmetre polític que surten als diaris.
M'alegro de formar part dels formatgets que ilustraran l'estat d'opinió. Em van enganxar molt en fred, i sense pensar massa vaig anar posant nota als grups municipals i als caps de llista autonòmics... amb les contradiccions pròpies d'una conversa de cafè poc seriosa. Em van demanar també que valorés els problemes de Girona i el futur ús del viaducte (si mai arriba el TGV...). Desconec si la mostra de la població consultada és molt gran... ja ho llegiré algun dia al diari, però m'adono que si tothom contesta tan impulsivament com jo... poc fidel a la realitat serà l'estadística. Això si, estic convençuda de la 'infedilitat' dels valors mitjans que es publicaran. Jo sempre he estat mes partidaria del valor més freqüent, que no pas del valor mig (la moda, s'en dia quan estudiavem estadísitica?)... perquè no es fa servir mai?. Aquí ho deixo.

Powered by 
Blogger