Un apunt de solidaritat

Des d'aquí, el meu suport a la família i amics de la Núria Pòrtulas.

Crec que hi ha molts motius per defensar una jove que fa més d'un mes que està a la presó per sospites. Presó per sospites? Em sona a 'guerra preventiva'. Som culpables fins que es demostri el contrari? No anava al revés això? No m'agrada gens.

Entenc que quan les coses cauen a prop de casa tot es veu diferent i ens fa mal la injustícia social que sovint passem per alt. Amb el cas de la Núria Portulas, m'adono de com els titulars dels diaris creen opinió a partir de la confusió i com que 'no hi ha temps d'anar mes a fons' ens ho empassem tot. I les famílies del qui són víctimes d'alguna injusticia es queden sols. Per això ara vull esciure el titular que no he pogut llegir enlloc:

<< Jove educadora social a la presó per error >>.

és només un titular més?
En qualevol cas, ara que en Llach està mig 'de moda', i pels amics de la Núria, vull desenterrar la vella cançó 'damunt d'una terra' i deixar sonar allò de: ... vailet no siguis anarquista i ves a la conquista de l'honor més alt...! I que el Departament d'Interior, l'Audència Nacional o qui sigui em faci entendre aviat que la cançó ja no és vigent.

LLach, la revolta permanent

En Lluís Llach diu que deixa els grans escenaris... diu que plega. Ahir va fer l’última gran cantada a Verges.

Ara, tenim en cartellera la pel·lícula documental del Campanades a morts, i és estupenda. Arrel del concert que l'any passat es va fer a Gasteiz en commemoració del 30 anys que han passat des que la democràcia de la transició matés 5 obrers en el transcurs d'una manifestació en aquella ciutat, el testimoni de les altres víctimes i el propi concert fan de fil conductor d'una pel·lícula emotiva i bonica que ens regala un passejada per la vida d'en LLach.

En LLach ha estat 40 anys posant paraules i música a molts sentiments. He seguit la seves cançons durant trenta i molts anys. Jo des d’aquí reivindico el LLach Poeta. La literatura catalana, no el pot passar per alt.


Adéu i gràcies Lluís.

Has trobat el gest correcte;
ara es cosa teva acostumar-te a la nostra absència.

Mapa antic de Menorca

Aquest tros de món està dedicat als amics de Menorca, sobretot als de Llucmaçanes. Aquest és un petit detall d’un mapa publicat cap a finals del anys quaranta del segle passat i obra de J. Marcaró Pasarius.

L’escala del mapa és força curiosa 1:31.250

Quan ho vaig veure per primera vegada el que em va cridar més l’atenció és la quantitat ingent de topònims de tota l’illa. Noms d’indrets, ja m’ho direu els nadius de Menorca, que segurament alguns ja s’han perdut totalment i d’altres deuen estar desapareixent.

Stop Wars!

M'emocionen les manifestacions multitudinàries que tenen lloc a diverses ciutats del món al mateix temps. És una de les coses positives de la globalització. Dissabte passat, un cop més: No a la Guerra, aturem la guerra d'Iraq i totes les altres.

Amb més o menys ganes de contraatacar a les recents manifestacions dels qui volen un pensament espanyol únic (i indivisible?), al voltant de 10.000 persones (un milió més, un milió menys) vam tornar a omplir la Via Laietana a Barcelona. Sense identificacions nacionals (ara no toca!) per la pau i el sentit comú.

     >> Manifest de la plataforma No a la Guerra
     >> 25 arguments per la pau

Àlbum de fotoBICIgrafies

D’una tarda endreçant fotos,
d’una gran col·lecció de moments
i de molts records a cop de pedal,
n’ha sortit el nostre àlbum de fotoBICIgrafies!

Bicicletes i fotos;
protagonistes amb testimoni.

BICIGRAFIES ARREU
és una desfilada de models de dues rodes.
És la crònica sense paraules de molts quilometres rodats,
El goig, l’esforç i la descoberta.
de tantes pedalades tranquil·les.

     >> Bicigrafies web
     >> Àlbum de fotoBICIgrafies
     >> tots els albums de pocamandra

Puputs tot l'hivern a Teià

Aquest hivern hem tingut la presència d’un parell de puputs (Upupa epops) prop de casa, a Teià.

No és que sigui un cas excepcional però en aquest indret no ho havíem observat mai.
Encara, aquests últims dies, veiem la parella posar-se junta i durant una bona estona en aquesta torre de conducció elèctrica. Potser hi criïn aquest any. Tant de bo, si considerem que és una espècie en regressió de fa un bon grapat d’anys.
Canvi climàtic ? Masses productes contaminants al camp ? Destrucció dels seus hàbitats de reproducció ?

Tarda d'hivern suau

L'Onyar juga amb la llum de la tarda just abans d'endinsar-se pel ciment de Girona, camí del Ter, camí del mar. Dos ànecs se'n van a dormir, i jo que m'ho miro.

Una bona manera de celebrar el dia de la dona treballadora.

Futbol en farsí

Mai hagués pensat que una pel·lícula del món del futbol, em faria passar tan bona estona.

Offside és una història de tendresa i ironia. És una denúncia de les absurdes privacions a que es veuen sotmeses les dones a l’Iran actual però, més enllà de la denúncia, la pel·lícula transcorre per un deliciós assortiment de personatges anònims i captivadors, en un intercanvi continuat d’innocències. La globalització del futbol no emmascara com la geografia dibuixa, encara, les tan diferents maneres d'entendre i viure el món. Fa pensar.

La pel·lícula està ara en cartellera al Truffaut, a Girona. Dissabte passat a les 20:30, érem tres a la sala.