Los aucells de Teià i Masnou
Divendres passat, vaig assistir a la presentació de la reedició del llibre Los aucells de Teià i Masnou de Jacint Barrera i editat per Lynx Edicions, que va tenir lloc a la Unió de Teià.
(El proper dissabte dia 28 d’abril, per si algú té molta curiositat, es fa la presentació a el Masnou).
La primera edició d’aquest llibret es va publicar l’any 1892 i se’l considera una obra pionera i una autèntica relíquia de l’ornitologia del nostre país.
Vaig tenir la sort, ja fa molts anys i induït per l’avi Ramon de Casa Bru de Teià, un pagès de la vinya molt bon coneixedor del seu medi, d’assabentar-me de l’existència d’aquest llibre i poder fer les consultes necessàries. El vaig trobar al Museu Municipal de el Masnou i en conservo una còpia.
En aquesta última versió, s'ha “normalitzat” relativament el català utilitzat per Barrera.
(El proper dissabte dia 28 d’abril, per si algú té molta curiositat, es fa la presentació a el Masnou).
La primera edició d’aquest llibret es va publicar l’any 1892 i se’l considera una obra pionera i una autèntica relíquia de l’ornitologia del nostre país.
Vaig tenir la sort, ja fa molts anys i induït per l’avi Ramon de Casa Bru de Teià, un pagès de la vinya molt bon coneixedor del seu medi, d’assabentar-me de l’existència d’aquest llibre i poder fer les consultes necessàries. El vaig trobar al Museu Municipal de el Masnou i en conservo una còpia.
En aquesta última versió, s'ha “normalitzat” relativament el català utilitzat per Barrera.
Si se'm permet, només faria una petita crítica a aquesta reedició, i és precisament, això de que no s’hagi respectat íntegrament l’expressió original. Per aquet motiu, voldria fer aquí, la transcripció literal d’una de les espècies descrites al llibre original. Veurem com era el català de l’època prefabriana i podrem comprovar que no fa falta fer cap esforç per poder entendre tot el que diu. De pas, podrem comprendre com devia ser d’anàrquica l’escriptura abans de la normalització de Pompeu Fabra.
La descripció de l’ocell en concret és la puput. Aquest ocell fa unes dècades que està en clara regressió als Països Catalans i a la resta d'Europa. No obstant, l’hem tinguda pels voltants de casa, a Teià, durant tot aquest hivern i ara, aquesta primavera, sabem que està criant també aquí, molt a prop de casa, la qual cosa ens fa una especial il·lusió.
A continuació la transcripció original amb tots els seus ets i uts:
“La Puput (Upupa epops) es bastant comú tan á Teyá com al Masnou. Arriva á últims de Mars y se n’entorna á últims d’Agost. S’alimenta d’insectes, especialment del que’s crían en las inmundicias. Ataca també las llagostas, formigas, orugas y escarabats, als que treu de las escletxas y furats servintse del seu llarch bech. Un cop los ha netejat de las alas y camas, los tira al aire y obrint la boca ‘ls toma y se’ls empassa. Lo seu cant se pot expressar per hup hup. Fa ‘l níu, que sol consistir en un llit de fems de caball, sota las teuladas ò en las socas vuydas dels arbres. Lo número d’ous es de cinch á sis y ‘ls petits neixen als setze días. No fa més que una covada á l’any. Mereix ser protegida.”
D’aquestes descripcions de les espècies i d’un apartat on recomana unes quantes fórmules alimentàries per donar de menjar a tot tipus d’aus engabiades, es desprèn que el Dr. Barrera tenia un profund coneixement dels ocells i en general del medi natural que l'envoltava.
La descripció de l’ocell en concret és la puput. Aquest ocell fa unes dècades que està en clara regressió als Països Catalans i a la resta d'Europa. No obstant, l’hem tinguda pels voltants de casa, a Teià, durant tot aquest hivern i ara, aquesta primavera, sabem que està criant també aquí, molt a prop de casa, la qual cosa ens fa una especial il·lusió.
A continuació la transcripció original amb tots els seus ets i uts:
“La Puput (Upupa epops) es bastant comú tan á Teyá com al Masnou. Arriva á últims de Mars y se n’entorna á últims d’Agost. S’alimenta d’insectes, especialment del que’s crían en las inmundicias. Ataca també las llagostas, formigas, orugas y escarabats, als que treu de las escletxas y furats servintse del seu llarch bech. Un cop los ha netejat de las alas y camas, los tira al aire y obrint la boca ‘ls toma y se’ls empassa. Lo seu cant se pot expressar per hup hup. Fa ‘l níu, que sol consistir en un llit de fems de caball, sota las teuladas ò en las socas vuydas dels arbres. Lo número d’ous es de cinch á sis y ‘ls petits neixen als setze días. No fa més que una covada á l’any. Mereix ser protegida.”
D’aquestes descripcions de les espècies i d’un apartat on recomana unes quantes fórmules alimentàries per donar de menjar a tot tipus d’aus engabiades, es desprèn que el Dr. Barrera tenia un profund coneixement dels ocells i en general del medi natural que l'envoltava.
Aquest petit llibre és una gran font d’informació per tothom que vulgui investigar com era el medi, tant el natural com l’agrícola, que podiem trobar a la zona ara fa uns 120 anys.
