Els nous "ecologistes". Quina por !

El passat dia 23 de juny es va celebrar a Barcelona el 1er Encuentro Internacional Amigos de los Arboles. Si teniu temps i us ve de gust fer un voleio pel programa, participants i inscripcions, vosaltres mateixos podreu treure les vostres conclusions. Més encara si cerqueu l’opinió d’altres entitats relacionades amb els arbres i l’ecologisme no d’élite.

Amb l’impuls vertiginós de les paraules màgiques: el canvi climàtic, tothom té una opinió. Això sí, opinió respectable la de tothom. La de tothom, eh? No només dels que tenen els medis econòmics i de propaganda al seu abast.

Ja veurem en què queda, d’aquí uns anys, el tan anunciat canvi climàtic esventat tan profusament pels medis oficials. Algú se’n recorda com evoluciona avui en dia el forat de la capa d’ozó ? Algú se’n recorda que fa uns anys va ser també la frase estrella? Tot fins que un any determinat el fumut forat va disminuir, de cop i volta, sense que es tingués una explicació plausible.

El sistema ho engoleix tot. I molta gent, sense una solvència provada uns i amb ànims de copiosos beneficis d’altres, s’apunta al carro.
L’Antón Uriarte, per exemple, té una altre opinió sobre el tema del canvi climàtic. Interessant per què sempre basa les seves conclusions en dades molt científiques i quan dic científiques vull dir amb un profund coneixement del que està parlant. Ell és geògraf i climatòleg, estudiós del clima des de fa més d’un quart de segle.

Tornant a la trobada, si feu una ullada els participants d’aquest primer encontre d’”arbristes”, veureu que hi ha una interessant barreja de personatges: polítics de diverses menes, empresaris espavilats, vividors i possiblement algun despistat.

En tot, no em puc estar de dir que el personatge de la foto, que em perdoni, però a mi em fa por. Por en tota l’extensió de la paraula.

Blogger en català

Estic molt contenta perquè el blogger, és a dir, el programa que fa aquest bloc, ja funciona en català! Se m'ha actualitzat tot solet i jo no me n'he adonat fins ara.

Mil gràcies a qui ho hagi fet possible.

Quan vaig començar aquest bloc, vaig optar per blogger per desconeixement d'altres pàgines per fer blocs i, tot i que el fet que fos en castellà no m'agradava, vaig tirar endavant confiant, com he anat veient de la casa google, que aviat sortiria en la nostra llengua. Com me n'alegro!! De totes maneres, si comenceu ara el vostre bloc, no deixeu de visitar les pàgines que ja fa temps que publiquen blocs en català (Bitàcoles, Catapings, LaComunitat.net, Bloc de BalearWeb, Lamevaweb.info, MésVilaWeb, blogtum, blocat, i segur que me'n deixo).

Llegiu aquí tota la noticia.

Tradicions massificades

Sant Joan, festa grossa a Ciutadella. A jutjar pel que llegeixo en aquest i d’altres rètols dels que hi ha escampats per Ciutadella, cada vegada és més necessari publicar les ‘normes del joc’ i altres mesures de seguretat per garantir que les festes tradicionals d’una ciutat es puguin portar a terme sense desastres.

La gent de Ciutadella, no necessita que li diguin que no es pot tocar els cavalls! A la gent de Berga, no els cal que els obliguin a protegir-se del foc a la Patum! A els San Fermins, els toros només enganxen als turistes!

Voleu dir que cal que anem tots a tot arreu? Potser seria millor quedar-se més al poble o al barri i fer viva la festa del lloc i no massificar les festes d’altres bandes! La massificació desvirtua la festa, la fa perillosa i perd la gràcia pels del lloc. Clar que la pela és la pela, i les festes porten peles! Però cal posar-hi límits... Algú em va dir un cop, que a la festa romana de Guissona només s’hi pot anar si vas amb algú del poble. És una manera de preservar l’essència popular de la Festa. Però és clar… qui la coneix?

En qualsevol cas, si no us en voleu perdre ni una, visiteu aquesta web.
I bon Sant Joan a Ciutadella i a arreu on facin focs i festes.
I bon estiu a tothom.

Els coleòpters pol·linitzen les camamil·les a Teià

Potser una mica abans que a Menorca, aquesta camamil·la d’origen menorquí implantada a Teià, està florint i els petits coleòpters fan la seva feina aliens al canvi climàtic.

Tres caps a Girona

Des de l'octubre de 2001 que el monstre dels tres caps la balla per la ciutat.

Ara, sembla que ha decidit ficar-se a l'Ajuntament i a Girona estrenem el Gerió-pacte que és el més innovador dels tripartits: el triREpartit en tres caps o nou Consell de Presidència.

A veure com ens anirà...Tan de bo tingui contents a petits i grans tal i com fa en Gerió, cada cop que la fal·lera gironina el treu a ballar!.

Parc-platjeta a l'Onyar?

Uix! Ja em perdonaran els de la fotografia, però la nostra finestra al riu, no es podia deixar escapar aquesta imatge d'oci urbà. Riu-te'n de la 'Playa del Manzanares! Confio que això no vagi a més.

En qualsevol cas, l'escena és ben diferent que aquesta altra fotografia de la tarda anterior. Enguany, la primavera ens està sortint 100% primaveral, i a Girona, hem anat saltant del ruixat i la mullena, a la xafogor o el pet de sol, amb tota la variabilitat mediterrània que ens pertoca. A veure si algun xàfec es despenja també per Teià!.

Comptadors de visites

Segons el comptador del Pocamandra, ja hem arribat a les 1000 visites! El comptador aquest diu que conta els usuaris únics (anul·lant els IP dels PC que administren el blog) de la següent manera: A unique visitor is determined by cookies. If someone visits your website and does not have a cookie, or their cookie is older than an hour they count as being a unique visitor and a pageload.. No sé si és un bon mètode, ni si hi ha un procediment oficial. Però com que cada 1000 Km que roda la meva bicicleta, li faig una festa, amb el Poca, no volia ser menys, i li dedico aquesta entrada: enhorabona! Ja sé que 1000, tan amb la bici com al bloc, no deixa de ser una misèria. És, una misèria estupenda!

Primavera amb força pluja

Sembla que si. Després d'un hivern dels secs, aquí a Girona, la primavera està deixant caure una bona colla de xàfecs. La fotografia correspon a avui mateix, quan el sol ha guanyat als núvols després de l'aigua. La finestra de l'Onyar del Pocamandra, segueix amb la poesia improductiva de capturar, de tant en tant, l'escenari variable de les històries que es viuen en aquest tros de la ciutat. Comentaris com aquest ho fan divertit i l'àlbum va creixent.