Més enllà de Rodalies...
Més enllà de rodalies… la via continuaCarta als senyors de RENFE, als que manen, o a qui correspongui (que espero que correspongui a algú!).
Ara que tenim Barcelona potes en l’aire i estem preparant la ciutat per l’arribada de l’alta velocitat; ara que RENFE enlloc de funcionar bé dia si i dia no, té incidències greus un dia si i l’altre també; ara que es dibuixa com a triomf de l’Estatut el traspàs de Rodalies i la participació de la Generalitat a no sé quin consell de gestió de misèries derivades de tot lo anterior; ara que el president Rodríguez ha promès l’oro i el moro; ara, a grans trets, que la paciència del tots plegats toca límits, jo em pregunto? Voleu dir que servirà de gaire plegat? Jo soc usuària de RENFE Girona-Ocata (via Mataró). Això l’AVE, s’ho salta, no? Això a Rodalies, no li toca oi? I doncs? Quan ho arreglarem? Em pregunto si algun polític ha arribat mai de nit (o qualsevol tarda-vespre d’hivern) a Maçanet-Massanes, o si ha provat mai la fabulosa combinació d’enllaços en aquesta estació mal dita d’enllaç. Ja saben que aquest ‘baixador’ (no goso dir-li dos cops seguit estació) fa autèntica pena? Han vist mai la cara d’al·lucinats dels turistes despistats que hi aterren sota l’error d’arribar a la famosa costa catalana amb tren?. Perquè ja se’n recorden que més enllà de Rodalies, la via continua, i que, curiosament, ens porta a França i a Europa?. Uix, dic França i m’adono que segurament tot això de l’AVE hauria hagut de començar aquí dalt, però ara tan se val (sobretot per que a França sembla que tenen altres prioritats i el TGV passat Perpinyà el deixen pel 2030). De fet tan me fa, bàsicament, per que la ‘gran’ velocitat, a més a més, no servirà de gaire a les poblacions petites. Els que fem servir aquestes estacions preferiríem que més trens paressin a tot arreu donant el màxim servei i ens sembla que això trauria més cotxes de la carretera que no l’AVE, que si al final pita bé, portarà més congestió als accessos a les estacions de les capitals. En fi, sóc de bona pasta i en el fons confio que el meu judici sigui analfabet, i que s’està fent el millor per tots i que sóc jo, que no me n’adono. I confesso també que anar a Sevilla i a Madrid rapidet sense agafar l’avió em sembla molt bona idea. Una idea no obstant, que no te res a veure amb el dia a dia de la majoria.
I arribats a aquest punt, voldria fer un crit d’auxili, ara que potser encara hi som a temps: si us plau, que algú comenci a pensar i gestionar com es farà l’arribada de l’AVE a Girona. Caldrà foradar tota la ciutat i aixecar una estació nova, no?. Si us plau, que algú comenci a pensar com, per on i cada quan, passaran els trens de Barcelona a Portbou (els enllaços a la costa també, eh?) i com entraran i sortiran els cotxes a la ciutat mentre duri tot l’enrenou! No vull cap més consell per explicar incidències, voldria que no n’hi haguessin, o si més no ja em conformaria amb que no fos tot, tan i tan caòtic, com sembla que ho estan patint per Barcelona.
No hi seriem pas a temps??.
Avui l'he vist. Ara feia temps que no el me'l creuava pel centre de la ciutat. Durant una bona colla d'anys es va passejar per Girona amb un telèfon com el de la imatge. Primer ho feia amb un de joguina; després va actualitzar-se. Anava pel carrer arrossegant els peus i parlant i gesticulant amb el seu aparell. Era el boig del telèfon. Tots el gironins sabem qui és. Els menuts li prenien el pèl. Els més grans només reien per sota el nas. Tots però li seguíem el joc i el tractàvem amb simpatia. Si ens acostava l'aparell, jugàvem a parlar-hi, tal i com ell feia. Hores i hores de converses fictícies, pel carrer, sense fils. Ens feia tanta gràcia!. Feia coses impossibles, coses de boig. Ara ja no porta el telèfon. Segueix gesticulant i arrossegant el peus, però no n'hi ha prou. Per seguir essent el boig de la ciutat s'ha de desmarcar: no pot fer com tots. Avui, quan l'he vist sense el seu flamant telèfon, un gest instintiu m'ha fet amagar el mòbil. M'he sentit com si li hagués robat alguna cosa que era molt seva. De seguida però, m'he sorprès rient soleta com una vulgar boja amb telèfon. En fi, em pregunto si el bon home ha cobrat els drets d'autor que li corresponen! 
