A la mani, per falta de fe.

Vista la fotografia, descobreixo que encara crec bastant en la política. No he tocat tan a fons com l'autor de la pintada i em sento prou lluny de recórrer als miracles. La democràcia és un concepte massa manejable pel meu gust, la justícia no sempre sap compaginar llibertats i igualtats, i en general, a cops de corrupció i desencerts, alimento un desencís polític més aviat creixent. Però hi ha un però. Mentre hi hagi gent batallant per solucionar problemes no ens caldran virgencitas. I precisament, per tots aquells qui des del punt de vista que sigui, des de la política o des de fora, estan fent alguna cosa per convenir algun dia el definitiu 'cessament de la convivència matrimonial de Catalunya i Espanya', jo dissabte aniré a la manifestació convocada per la plataforma del dret a decidir. Vull donar suport a aquesta idea i mentre només sigui una idea, voldria que s'ajustessin les balances fiscals perquè no ens sortís tan car això de ser català. Les nostres coses ens les hem d'arreglar nosaltres.

Si us animeu també, aquí podeu llegir la
convocatòria a la manifestació
( dissabte vinent, ales 17h a la Plaça Catalunya de BCN) i
qui hi va.

** de tots maneres, i per si de cas, li demano a la virgencita de la luz, que m'acabi les obres de la NII entre Girona i Barcelona i que m'arregli el tema de Maçanet-Massanes (més enllà de rodalies: la via continua!)

Tardor al Maresme

Aquesta és una imatge prou típica des del Masnou mirant cap a Barcelona.
Tardor al Maresme. Mar de fons, no temporal de llevant però. Ambient saturat d’humitat i salabror. I últimes llums del dia.
Res a veure, des del punt de vista d’humanització, amb la imatge de la foto del momento on es fa esment de la tardor a la platja de Son Bou, a Menorca. Idíl·lica.

Aniversari d'un final

El passat estiu, vaig llegir per primer cop aquest poema que va escriure Joan Brossa, avui fa 32 anys, quan Franco va morir. El vaig llegir al disc 'Desglaç' de Miguel Poveda (2005), que posa música i plany a aquest i altres poetes catalans. Primer el vaig llegir, i després el vaig sentir, potent, en concert. La lletra és dura de tan directe. El cant és commovedor.

Final!

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la és mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 novembre de 1975
Joan Brossa (1919-1998)
Poemes escollits (1995)

Mariners per uns mesos

La vida digital i la vida on-line , ens permeten somniar desperts o com a mínim jugar a fer realitat els somnis. Sense caure en addiccions perilloses, sóc dels que he esquivat la temptació de fer-me amb un bon personatge per viure la meva Second Life, però em trec el barret pels creadors de la Barcelona Word Race Virtual. Hi ha més de 2000 persones que naveguen darrera (o davant) els que ho fan de debò pel mar, sense passar esforços ni calamitats climàtiques. La xarxa ens ofereix un joc de navegació (en el dos sentits de la paraula!) per participar a la World Race . El joc recrea l'escenari geogràfic i el meteorològic reals de manera que cada participant posa rumb i 'tira milles' segons com bufi el vent. Els mariners de teclat funcionen a temps real i evidentment, com que la realitat no els deixa jugar tot el dia ( i ara!!) més d'un es troba embarrancat a la costa al connectar de nou l'ordinador. Em fa gràcia, no s'hi val a perdre el rumb! Endavant Caprimulgus!

El rei està cremat

Sembla que el monarca espanyol ahir va perdre els papers davant del món. No volem pensar que sigui culpa del gironins, però aquesta és l'estampa d'un home molt cremat.

És evident que no està acostumat a debatre i que té poca facilitat de paraula i per això es veu impotent i marxa.

Pedals de tardor

La tardor ens sorprèn cada any amb els seus colors espectaculars. Val la pena sortir de casa i anar a pasturar pel món. Sense anar massa lluny podem gaudir de la nostra geografia estupenda, ara al novembre vestida de luxe amb tots els tons prehivernals. La imatge de la plaça, és a Salt, les altres són d'una passejada més llarga que hem fet per l'Alt Ter, en bicicleta. Tot tan maco, no he pogut evitar d'alimentar la col·lecció de bicigrafies del pocamandra amb uns quans pedals de tardor. Si us ve de gust, feu-hi un cop d'ull AQUÍ, i pedaleu arreu amb nosaltres.

Per cert, que hem posat Alt Ter, per parlar de les terres entre Ripoll, Serra Cavallera, Valls de Camprodon i l'Alta Garrotxa de Beget i rodalies... però no estic segura de què hi diria en Pau Vila. Algú em corregeix?

Tardor a l'alt Ter