Ara fa dos anys que vaig contraure una mena de matrimoni amb una entitat bancaria Se'ns dubte va ser un casament de conveniència: jo podia estrenar pis a Girona i ells es quedaven mitja nòmina meva per sempre més (o durant 30 anys que em sona igual). No era un bon moment, però era el meu moment i vaig tirar endavant, fins i tot amb il·lusió i visc molt contenta amb la meva nova llar. No vull entrar a debatre les injustícies del preus de l'habitatge perquè estic molt enfadada que l'administració hagi deixat això a merçè de les lleis del mercat, i perquè malgrat tot no em puc queixar. Però, ara que la revisió de l'euribor ha decantat la balança del meu sou a favor del banc, vull fer una reflexió: Tot això dels interessos voleu dir que lògic? Diu que van ser els jueus els primers de posar preu als préstecs, o el que és el mateix, els qui van començar a posar preu als diners. Jo em pregunto, com aniria la història del creixement (ara desacceleració) econòmica si els diners no tinguessin valor i funcionéssim per intercanvi o que sé jo?. El món seria pitjor o millor? Necessito creure que seria molt pitjor perquè les bones coses acaben sempre imperant, i molt a poc a poc, el món progressa més aviat cap a bé... però, quan llegeixo coses com aquesta que copio a sota, dubto de tot, no crec en res i em kgo en tot.
Del suplement del diari Avui de diumenge passat:
Un petit grup d'elits internacionals controla els governs, la industria i les organitzacions internacionals. Ens governa i decideix quines guerres han de tenir lloc. La seva eina són les estructures bancàries, que manipulen segons els seus interessos tot provocant inflacions i depressions econòmiques a partir la seva conveniència..
El diari ho planteja només, com una teoria de conspiració. Com aquella que diu que l'arribada a la lluna va ser un muntatge. Ai , ai , ai mare!... hi van anar oi, a la lluna?
