Els dragons de l'Onyar

Els dragons de l'Onyar. Dit així semblaria que estem parlant d'uns animals mítics, que visquessin a les ribes del riu Onyar al seu pas per la ciutat de Girona, alimentats per les més diverses llegendes.
Fa uns dies varem trobar aquest parell de simpàtics animalons en un dels forats de la canalització a la llera del riu Onyar.
Lluny d'ésser un animal llegendari i perillós, el dragó comú (Tarentola mauritanica) és un animal que viu molt a prop dels nostres habitatges sovint, fins i tot, dintre d'ells. La seva alimentació és insectívora.
Hi ha la creença, d'altra banda errònia, que quan es troba un d'aquests animals dins d'un armari de casa i, de vegades amb la roba foradada, és que han estat rossegades per algun d'aquests rèptils de la fotografia. Molt probablement els culpables d'aquesta desfeta són les arnes. Aquestes sí que són unes papallones que ingereixen roba entre d'altres materials.
Els dragons el que fan precisament és alimentar-se d'aquestes papallones menjadores de roba.

Aquell any de la sequera que tan plovia....

Aigua a l'Onyar, i aigua arreu de les nostres contrades. Aquesta primavera del 2008 ha estat de les mes plujoses. Tinc la sensació que d'aquí uns anys, quan la memòria tot ho confongui, recordarem aquestes dates com "aquell any de la sequera que tan plovia!"

La nostra finestra no es podia perdre la crescuda del riu. A nosaltres ens ha enganxat pel Maresme, però tenim la sort que en Miquel, una vegada més, ens ha fet la guàrdia. Al seu blog hi podreu veure mes fotos i un vídeo i tot de com corre l'aigua! (gràcies!)

La crescuda de l'Onyar a 'entre silencis'

El marcòlic

Aquest cap de setmana, fent un curt passeig pel curs natural del riu Onyar, o sigui, aigües amunt des del final de la seva canalització dins dels dominis municipals de Girona, hem descobert una de les flors més belles de Catalunya, almenys això és el que diu la Història Natural dels Països Catalans quan fa referència al marcòlic (Lilium martagon).
La veritat és que aquesta flor impressiona quan te la trobes a la natura. No té res a envejar a algunes orquídies.
Encara que està considerada una planta més aviat dels dominis pre-pirinencs i pirinencs dels boscos caducifolis, a les Gavarres s'hi poden trobar en els cursos d'aigua o en llocs molt humits.

Temps d'aigua, de flors i de cine

Finalment hem omplert el riu (una mica!), i la nostra finestra s'ho mira alegre. Malgrat els esforços de l'ACA (veure foto) amb els seus nous sistemes de canvi d'aigua de lloc (de l'aqüifer cap a la superfície) , i després la petita col·laboració del xàfec de la setmana passada (veure foto) , aquest cap de setmana passat, si que sí, la primavera més mediterrània, ens ha regalat una llevantada com Déu mana i ha regat i ben regat el territori català i la tranquil·litat dels nostres polítics escagarrinats amb la 'sequera'. Ha plogut!!! El conseller diu que ja podem tornar a omplir piscines i ja les buidarem si el canvi climàtic en torna fer de les seves. 'Hoy bebemos y mañana veremos' i a viure que són quatre dies!. Sort que ens el vigilen!

Vull deixar constància que sota l'aiguat de divendres passat, molta gent (pràcticament tota desinteressada) va estar treballant de valent per engalanar la ciutat de Girona pel Temps de Flors. Si sou dels que vindreu aquest cap de setmana (uix, el segon mai no és tan maco -diu tothom- quan diu lo mateix que tothom diu), us convido a combinar les precioses visites al barri vell primaveral amb la mostra de cine africà que per segon cop (i també amb molta feina desinteressada) s'ofereix des de la vila veïna de Salt (veure programa).

Temps d' aigua, de flors i de cine, doncs. Visca la primavera!

Massa camió per tan poc riu

Des de la finestra de l'Onyar ja vaig comentar el tema dels camions que treballaven el mes passat a la llera del riu. Per si algú es va quedar amb el dubte, aquí enllaço un parell de les explicacions que he arreplegat a l'hemeroteca digital unes setmanes més tard, i de passada, penjo aquesta foto, que m'agrada més que l'anterior. Trobo que precisament, d'explicacions n'han arribat molt poques, i ja que ens diuen que estem en una guerra (la de l'aigua) i que venen temps de caloreta i poques dutxes, als veïns del riu no ens hagués anat malament entendre que era aquell xorro continuat d'aigua que s'abocava al riu.

>> 3cat24 - 30 març: Una de les mesures excepcionals adoptades per l'Agència Catalana de l'Aigua és la de fer pous que garanteixin l'aigua de boca i uns altres que servirien per fer augmentar el cabal dels rius. D'aquests últims, se n'estan obrint a les lleres dels rius Ter i Onyar al seu pas per Girona. Segons la Generalitat, aquests pous agafaran l'aigua del nivell freàtic i podran abocar-ne uns 500 litres per segon al riu. El Consorci Alba-Ter no ho veu de bon ull perquè pensa que pot ser contraproduent.

>> Diari de girona 25 març: Aquests treballs s'emmarquen dins d'un pla que té per objectiu reforçar, temporalment, els cabals del Ter i de l'Onyar, en el si d'una actuació declarada d'emergència per l'ACA que consisteix en l'aportació d'aigües subterrànies des de l'aqüífer calcari de Girona.

Allau de clicks

Aquest blog casolà registra entre 5 i 30 visites de mitjana al dia, més aviat 5 que no pas 30. Entre ahir i avui, però s'ha obert aquesta pàgina (que no vol dir llegit!!!!) més de 10.000 vegades, i milers d'usuaris han fet saltar el comptador de visites, de menys de 4.000 a 15.000. I jo que feia dies que esperava arribar al 4000 ben rodó per fer un post cofoi d’aniversari! I què ha passat?. Doncs que algú ha penjat la palmera de l’escrit anterior al meneame.com, que sembla que són una gent que publiquen les noticies que més usuaris decideixen que volen que es publiquin. O sigui que la xarxa és la repera i ja començo a entendre com funciona tot el submón dels rànquinks i visites (comercials o no) i els negocis paral·lels. No m’hi fico. Sóc conscient que d’aquí pocs dies, (ah! que efímer es interné!), tot tornarà a la normalitat a can pocamandra. De fet com que aquí no hi guanyem calerons practicant l’oci blocaire , no m’entusiasmo amb el comptador ni deixaré la xerrameca quan tornem a les 5 visites. Però del que si me n’alegro, és que tota aquest gent no s’hagi presentat de cop i volta al rebedor de casa!! I penso... ah! que fàcil és fer un click! i després un altre de ben diferent! i un altre, i un altre....

Pedra, camions i flors.

	Nosaltres tan feliços parlant de la boira i dels ocells del Maresme, i la finestra de l'Onyar ens reclama la seva atenció. Fa poques hores ha caigut una pedregada espectacular a la ciutat de Girona. En Miquel l'ha capturada per nosaltres. Gràcies!
	A part, des de fa dies que hi ha uns camions que treballen a la llera del riu. Algú sap què hi fan? En qualsevol cas, aquestes són dues imatges poc freqüents a la nostra mirada quieta al riu i quedaran de primera a la col·lecció. La finestra de l'Onyar ja té poc més d'un any de vida, i encara viu sorpreses. Com la vida mateixa.
	O com els narcisos que amb la caloreta de fa uns dies han volgut renéixer allà mateix on van adormir-se l'any passat. No els esperàvem... Pedra d'hivern, camions feiners i flors de primavera. Una bona barreja. El que sigui per esquivar la tentació d'entrar en campanya electoral...

Quan se'n van els colors...

Les fotografies de nit, sense un bon equip, son així, dolentes. A l'hivern, massa sovint, quan arribem a casa ja és fosc. Massa sovint, massa gent, viu la claror del dia sota el sostre de la feina, i a casa, a l'hora de sortir al balcó, és de nit. No em queixo. Ho constato com un dany col·lateral afegit al bé de treballar i incorporo aquestes imatges a 'la mirada quieta al riu', del pocamandra. Una finestra nocturna, avui, que el riu porta un xic mé d'aigua que fa dies, posarà un punt de fidelitat a la col·lecció. Perquè són moltes, moltes, les sortides a la finestra, quan han desaparegut els colors. (vès qui remei!)

Primer matí, matí gelat

Com el millor dels propòsits purificadors per l'any nou, aquest primer dia del 2008, obre els ulls sota zero i la nostra finestra al riu Onyar captura les últimes pinzellades gebrades, a les 10 del matí, quan el sol guanya terreny i tot busca esvair dolçament, les bombolles del xampany.

Girona, adorm el 2007 i desperta el 2008 sota zero! Aquí i a mitja Catalunya (excepte al sanatori del Maresme!) hem passat el cap d'any a la part gèlida del termòmetre.

A can Pocamandra, renovem l'entusiasme contents d'aquest primer any de bloc. Bon any.

Nou mobiliari urbà?

Amb una mica de 'photoshop' aquesta podria ser l'estampa més moderna d'un paisatge urbà la mar d'original, una cosa així. O podria ser una creació artística de fusió d'estils que busqués el millor maridatge de llar i natura. Res més lluny de la realitat, això és només un sofà llardós abandonat a la llera del riu. No vull pensar que sigui el dormitori, la sala, o les dues coses dels últims habitants de sota el pont. Crec, que més aviat, és un acte de tants amb els que la deixadesa i la ignorància ciutadana deixen petja per la ciutat. Sigui com sigui, estampa paisatgística d’élite o 'cutrerio' incívic, la imatge és digne de la nostra finestra de l'Onyar, i aquí es queda.

Xàfecs d'estiu!

Amb energia i vertical, així de guapa queia l'aigua dimarts passat a la tarda. Diu que de dilluns a dimecres van caure uns 80 litres a Girona. Ben caiguts. Ho van fer amb tot el seu espectacle de llamps i trons.

L'Onyar torna a córrer... ni rastre dels peixos morts i les xarxes , hores després del xàfecs ja havien cedit a l'empenta de l'aigua. Fins avui diumenge al matí encara hi eren fent més nosa que servei, però ara al vespre, ja han desaparegut (o potser les han retirat degudament!) . Ja dic jo, que la finestra de l'Onyar té 'vidilla': vidilla i color!

Enrampats per viure!

Divendres passat, va arribar la 'tecnologia' a les aigües merdoses de l'Onyar a l'entrada de Girona. No tinc massa clar si l'objectiu dels operaris que desfilaven tan ben equipats pel riu, era el de matar o salvar els peixos. Potser els mataven per salvar-los de la mort, potser els salvaven de morir riu avall o potser tan sols els atontaven per donar-los una nova
oportunitat aigües amunt. Vist des d'un balcó analfabet en 'salvaments i neteges d'urgència als rius urbans', la situació tenia la seva gràcia. Vaig fer les fotos per l'àlbum amb presses i em vaig quedar sense saber el final de la història. A l'hemeroteca digital ràpida (és a dir a 'cop de google'), només hi he trobat aquesta noticia, però és anterior i no preveu res de cables elèctrics... Potser ho vaig somniar?.

Cabal mortal

Ja ho diuen per les terres de l'Ebre: Lo riu és vida!.

Aquest juliol, de vida, ben poca per l'Onyar urbà. El cabal és tan minso que han aparegut molts peixos morts. Molts. Des de la Casa Gran, fa alguns dies van iniciar una operació de salvament, amb neteges i xarxes diverses, com aquesta de la fotografia. D'entrada , al marge de l'opinió dels peixos, la brutícia acumulada a les xarxes fa pensar que l'invent no funciona bé del tot, però sembla que ho volen arreglar. A veure com anirà...

No hem volgut penjar aquí, les fotografies dels peixos morts. No cal. Però aquesta xarxa, retratada ahir, la fitxem pel nostre àlbum de la finestra de l'Onyar, la mirada quieta al riu, del Pocamandra.

I per si cas les neteges s'endarrereixen, el xàfec important que ha caigut avui ja ha fet la primera bona feina!

Parc-platjeta a l'Onyar?

Uix! Ja em perdonaran els de la fotografia, però la nostra finestra al riu, no es podia deixar escapar aquesta imatge d'oci urbà. Riu-te'n de la 'Playa del Manzanares! Confio que això no vagi a més.

En qualsevol cas, l'escena és ben diferent que aquesta altra fotografia de la tarda anterior. Enguany, la primavera ens està sortint 100% primaveral, i a Girona, hem anat saltant del ruixat i la mullena, a la xafogor o el pet de sol, amb tota la variabilitat mediterrània que ens pertoca. A veure si algun xàfec es despenja també per Teià!.

La finestra de l'Onyar, fa uns 50 anys

Em fa moltísisima il·lusió penjar aquestes fotografies antigues del riu Onyar a l'entrada de Girona! Les 4 fotografies, han arribat a pocamandra per la millor de les vies internautes... arran d'un comentari i una resposta.

llegiu-ho aquí.

Aquesta zona de Girona, com les altres, ha canviat tant! Les imatges que ens envia en Dani, són de riuades i nevades... (potser la nevada del Nadal del 62 ¿?). No ho sé pas. Abans la gent no feia fotografies tan sovint com ara i per tant les que es poden trobar al bagul del records són quasi sempre de dies excepcionals.

Aquestes fotos, si bé son fetes des del mateix lloc que les de la Finestra de l'Onyar enquadren més aviat cap a la Guardia Civil, però en qualsevol cas, il·lustrien com el riu Onyar és testimoni de paisatges i vides canviants. Els carrers, cases i gent que l'envolten han anant passant, com la seva aigua. I els veïns que ens ho mirem des de la finestra,també som uns altres.

>> aquí les fotografies antigues

Una estoneta que tingui, ja miraré de fer aquestes mateixes fotos del anys 60 des de la mateixa vista actual. Amb la neu i l'aiguat no m'hi comprometo, però a veure si sóc capaç de repetir l'enquadrament que van prendre al 'ventar els retratos' des del terrat de casa els avis d'en Dani. (Això si, haurà de ser un dia que no faci massa vent i que la bandera -tan grossa- de les casernes s'estigui quieteta i no m'espatlli la foto).

Il·lusions internautes

Fa dies que pocamandra va rebre un comentari dels que fan il·lusió de veritat.

llegir el cometari d'en Dani

Ja ho veieu, la finestra al riu Onyar, fa poc era un terrat. Els follets d'internet han volgut creuar els antics inquilins de l'edifici vell amb els pocamandra de l'edifici nou. I ho han fet subtilment, via imatge. Algú s'atura en una fotografia que reconeix. Algú en gaudeix. Algú hi entra i descobreix que al darrera no hi ha un anònim però si moltes casualitats. Em sembla fabulós. En Dani, a més a més, diu que ha arribat aquí aleatòriament, oh! màgia internauta...

Dani: ets el primer conegut que arriba a Pocamandra sense que hi fos convidat... Vine quan vulguis i obre tu mateix la finestra de l'Onyar. I des d'aquí et convidem, si és el cas, a afegir alguna imatge antiga que puguis arreplegar del bagul de records de casa els avis.

Mentrestant, per il·lustrar la descoberta, m'he permès la llibertat de retratar un pòster que fa temps que m'acompanya penjat a la paret de casa. Vol ser un homenatge (amb el cutre reflexe del flash incorporat) a les cases que hi havia aquí, abans d'aquest edifici. M'agrada. Algun dia haig de buscar l'original...

Aigua Santa

Avui divendres Sant, sembla que l’aigua boníssima que ha anat caient tota la setmana fa una treva (diuen que no durarà). Ahir, els narcissos, més aviat contents amb tanta aigua, posaven el toc de color, al gris-marró-verdtrist que té el riu els dies de pluja. Això si, aquesta pluja és aigua de primavera: ja hem vist les primeres orenetes voleiant esverades a banda i banda del riu.

>> una altra finestra de dijous sant
>> i una altra

Plou, però de moment, plou poc.

De moment, a Girona, molts núvols i poca aigua. La primavera va arribar fa deu dies amb la fresca que l'hivern va passar per alt. Una espectacular pedregada va pintar Girona de Blanc. El nivell del riu, però, encara no puja i tenim el bosc sec i els conreus assedegats. A veure si la llevantada que tenim a sobre i que ha fet pujar el nivell de l'Ebre fins al punt que calgui obrir pantans per allà baix, s'entreté una mica a remullar també el Gironès. De moment arxivem una nova imatge a la nostra col·lecció.

Tarda d'hivern suau

L'Onyar juga amb la llum de la tarda just abans d'endinsar-se pel ciment de Girona, camí del Ter, camí del mar. Dos ànecs se'n van a dormir, i jo que m'ho miro.

Una bona manera de celebrar el dia de la dona treballadora.

Boira matinera

La boira matinera d'avui, a pocs quarts de vuit, deixa l'estampa freda i humida de l'hivern que ja se'n va. Se'n va i quasi no l'hem vist...

La saviesa popular diu: "Si el febrer no febreja, tot l'any boigeja"... Ara n'hi diem canvi climàtic... Vés a saber!