Som a wordpress

Hola!
Gràcies per venir a veure què fem.
Ens en hem anat a wordpress.
Si mira, ganes d'aprendre coses noves.
No som gaire actius, però hi som. Amb poca mandra  però poca dedicació
Vens?

Bye bye Blogger!!

No s'hi val, senyors de Google.
Això que heu fet de posar-nos  .es  a les nostres pàgines, a  molts no ens agrada gens. A mi, personalment, m'agrada tan i tan poc, que si em decideixo a ressucitar aquet blog abandonat serà en una altra banda. Bye bye Blogger! Me'n vaig a wordpress... i em començo a qüestionar el gmail! 

I ens serveixi això a tots de recordatori:  quan deixem les coses en mans de grans empresses privades, tot és possible.  Sí, aprofito que sóc aquí i avui em despenjo per aquest pocamandra oblidat, per criticar obertament que els nostres politics actuals  vulguin engegar la funció publica a rodar i deixar-ho tot en mans privades.  Qualsevol dia d'aquest tindrem un 'susto' i alguna multinacional ens cobrarà per consultar les adreces de la nostra ciutat...  I sé de què parlo. Uix!

JENIFER, la cançó de l'estiu?

Entusiasme univerSalt

Diu que ho fan amb molta il·lusió, amb llibertat, amb creativitat i amb naturalitat. Jo dic que hi posen també dedicació i encert. El cas és que ho fan, ho han fet: A Salt, fa uns mesos, arrel d’una assemblea popular amb voluntats de     transformació social va sorgir la idea d'engegar una revista pel poble.  I ara, ja la tenim aquí! Divendres vinent es presenta al teatre de Salt,  el nou espai de comunicació:

Teniu mes informació al  facebook.  

La revista, la trobareu pel poble en paper

i a la xarxa des d'aquí: http://17190.org/.

Des de can Pocamandra, els enviem l'enhorabona i els desitgem llarga vida.

Ens captiva especialment la seva editorial:  És  mentre pensem  les temàtiques i generem els continguts de la revista que establim  relacions entre persones, idees i col·lectius, que ens ajuden a conèixer  i entendre la realitat del nostre poble. La revista no n’és la  finalitat, sinó el mitjà que ens motiva a implicar-nos activament en la  construcció d’una societat cohesionada.

Endavant 17190!

Et llegirem! Gràcies!

Ni la Chacón ni el Rubalcaba, BERNARDINO LEON GROSS

Per tant, ni Carme Chacón, ni Alfredo Pérez Rubalcaba serien els candidats a la presidència d'Espanya pels comicis de l'any que ve.

Segons Daniel Estulin, expert investigador del club Bilderberg, Bernardino León Gross, membre del club Bilderberg i actual secretari general de la presidència de l'estat espanyol, seria el candidat del PSOE a les properes eleccions estatals.

Mentrestant els nois de el Pais, amb el seu director del grup Prisa, Juan Luis Cebrián al capdavant, per cert també destacat membre de l'elitista club, ja va fent la seva campanya en favor d'aquest "chico de oro" dels socialistes.

Si aquest home arriba a obtenir la candidatura contra tot pronòstic, i encara més bèstia, la presidència, la teoria de la conspiració seria un fet irrefutable.


El món però, camina molt de pressa. La nova "revolució" que estem vivint aquests dies anomenada de les xarxes socials, dels indignats, dels nous llibertaris potser molts, dels àcrates potser un pocs més, etc., a hores d'ara, 21 de maig a les 14:00 no sabem fins a on arribarà. En aquest moment ja són centenars de ciutats de tot el món que s'han adherit a aquest moviment que fa dies va començar a l'estat espanyol.

Potser, amb aquestes protestes, aconseguim desemmascarar els autèntics culpables d'aquesta crisi teledirigida. Banquers, financers "experts", grans empreses multinacionals, alguns mitjans de comunicació que dominen els tempos i la intensitat de com es dosifiquen les notícies, i per fi el polítics per deixar-se arrossegar per aquests deliqüents.

Per això, d'aquí a l'any que ve que són les eleccions al govern d'Espanya, ja veurem com evoluciona tot plegat. Si guanya la supremacia dels ganster mondials, sens dubte el candidat guanyador serà l'amic Bernardino.

Què diuen per la xarxa?

Una servidora avui està contenta com un gínjol per què ja sap el truquillo per saber respondre allò de:  

i què diuen per la xarxa?

Confesso que no acabava d'entendre com s'ho feia la gent per estar al cas  de totes les piulades o fisbucades i m'imaginava els periodistes de l'ARA subscrits com a amics de mig món per poder publicar-ne aquella tria tan curiosa que posen al seu diari. Nooooo tontaines! No cal ni donar-se d'alta al twiter! Els de Google, ja han pensat en tot, i per aquells que només volem mirar uns minuts i no necessitem ficar-hi cullerada, ens ho han posat ben fàcil.  El truco es diu : temps real, i es una opció del cercador! Ole ole... pots veure que diuen pels 'puestus' del tema que tu vulguis. Una pèrdua de temps de les més curioses i genials.  

Ja sé  que he descobert la sopa d'all, i que molts us en deveu ben riure, però, tan me fa; també sé que a més d'un altre despistada o despistat com jo els agradarà saber-ho. O sigui que ara vaig a veure què diuen per la xarxa, a temps real, o pels blocs o per tot això que he descobert obrint  aquesta  pestanyeta [Més] de can google...  ja en faré poca de feina!!!!

mmmm i què hi poso per començar? Movimiento 15-M? Indignats a la plaça Catalunya? Acampada per la dignitat?  Diria que hores d'ara, ningú de parlar del forat de la capa d'ozó que ens havia d'eliminar del planeta!  Veiam, veiam....

ERESUS CINNABERINUS

Aquesta maravella és la veritable raó de la meva absència de tant de temps sense aparèixer per el blog.
Tot aquest temps he estat preocupat cercant un depredador que es mengés els milpeus que invaïen casa nostra.
Ara, ja puc dormir tranquil!
Tenim una aranya que és capaç de menjar-se un bon grapat dels milpeus els qual varen ser una plaga fa un parell d'anys.

De moment, aquest any, sigui per la Eresus cinnaberinus o per el que sigui, no es veuen tant com anys enrere.

Viu arreu d'Europa central i del sud, encara que hi ha països on està protegida, i d'altres com ara el Regne Unit que estan en seriòs perill d'extinció.

Classificació dins del regne animal :

Phylum: Arthropoda
Sub-phylum: Chelicerata
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Família: Eresidae
Gènere: Eresus
Espècie: cinnaberinus
Nom científic: Eresus cinnaberinus

En bici pel tram baix del Ter

Aprofito l'encertada eficàcia de wikiloc (un gran lloc!!) per deixar aquí el rastre de dos dies de bicicleta. Ja era hora! Finalment ens vam decidir a deixar l'hereu tot un cap de setmana i vam agafar les bicis.  Com que tampoc calia arribar a casa destrossats, vam escollir una ruta senzilla i recomanable i la vam fer en dues etapes. Vam enganxar un cap de setmana estiuenc i l'absència de vent a l'Empordà ens ho va posar fàcil. Sense vent, l'Empordà no llueix el seu millor vestit de colors però els fruiters florits, l'altiva silueta del Montgrí i el Ter que vessava com mai d'aigua, van fer que la ruta fos estupenda. A la Gola del Ter, infinites canyes, tones i tones de fusta seca, evidenciaven les ultimes llevantades i els primers banyistes de sol  jeien com sargantanes.  Era el 9 i 10 d'abril; van ser dos dies curts de repòs esportiu i paisatgístic  al bell ritme improvisat d'adult no emmainadat.  Hi tornarem aviat que això nomes és el començament ( gràcies avis!!)

>> Aquí l'enllaç per veure bé la ruta i  baixar el track

Opinionitis

El cap de setmana compro algun diari en paper i em dura tota la setmana, o més. Avui m'he ensopegat amb un bon article de Salvador Cardús a l'Ara de diumenge passat on  deixa anar que  -cito textualment- "La sobreabundància d’opinions a tots els mitjans de comunicació, amb el pretext de fomentar la “participació”, en realitat, el que fa és viciar el pensament crític i contribuir que es confongui el prejudici amb la reflexió".  Ostres! Hi estic tan d'acord que em quedo parada i tot. Del paper passo a la xarxa i descobreixo el debat generat ja fa alguns anys per Gregorio Luri amb L'escola contra el món (La Campana, 2008).   Ostres , un altre cop!.  Enlluernada amb la sonoritat del terme opinionitis, no m'atreveixo a escriure res més, però  com que us convido a pensar-hi (no cal que opineu!) aquí deixo l'article  (Els articles ,vaja, que sembla que el reciclatge d'opinions vigents al llarg dels anys , i dels diaris, no és pecat mortatl i és vàlid per arribar a la gent...)

• Opinionitis (Salvador Cardús, diari Ara, març 2011)

• Opinió contra consiència  (Salvador Cardús, diari Avui juny del 2010)

No m'agrada

A l'Ajuntament de Girona han penjat això a totes les portes dels ascensors i per assegurar-se que tothom ho vegi, també ho han clavat, ben gran, a terra. No m'agrada gens. Si posés: estalviem energia, puja per les escales si pots, que no tenim un duro, ho trobaria molt millor.

No, no m'agrada gens, que l'administració em digui  que  em convé fer exercici, o que em posi a l'ombra quan fa sol ( i que begui aigua!) o que no em tiri al mar si hi hi ha unes onades gegants. Què se n'ha fet de la responsabilitat individual dels adults? Quina societat estem construint amb aquestes campanyes? Després passa el que passa: cau la nevada del segle i alguns ciutadans confiats ens llancem a la carretera sense cadenes, inconcientment creguts que la MAMA-ADMINISTRACIÓ ja vindrà a netejar la neu i a portar-nos el sopar al cotxe si es fa de nit.  No anem bé!

abusos hipotecaris

Avui,  dia de la dona treballadora, m'he agafat temps per fer una de les coses d'aquella llista infinita de coses pendents que subscric com a dona treballadora amb un crio de 2 anys: 

- denunciar el  Banc per quedar-se'm uns quants calerons cada mes de forma abusiva i  il·legal!

M'explico:  Jo formo part de la ciutadania pringada que té una hipoteca amb una clàusula sòl o terra, que vol dir que encara que l'euribor baixi i baixi, la teva quota no ho fa. Això  es va portar als tribunals  (que la ciutadania està pringada però no és tonta del tot!),   es va guanyar i des del setembre de 2009 és una pràctica il·legal.  Avui he començat a moure els papers per afegir-me a la causa dels que volem recuperar el que ens roben cada mes. (aquí i aquí hi trobareu tota la informació) .   Ho guanyarem.

(sí, oi?)

Aquestes dues gallines són molt velles i si no m'equivoco entre les dues no han fet més de cinc ous en tot un any. Vist així, podríem dir que són la ruïna, ja que blat de moro en mengen cada dia se'ns falta, i en temps de crisi com els que corren, fins i tot em podria qüestionar la rendibilitat del geriàtric animal que tenim a casa (us estalvio la impactant fotografia de la pobre gata amb càncer a la cara...).  Per sort, a casa,  la vitalitat de l'hereu que ja té dos anys ben complerts,  ens manté ben lluny del concepte de geriàtric, i una servidora ha descobert que s'ho passa de primera jugant, fent construccions  i pintant, per dir alguna cosa. Sempre comencem tots dos, però quan me n'adono el milhomes ja ha canviat d'activitat i jo m'entretinc encara, ben divertida, aixecant peces de fusta o estampant de vermell una ouera amb colors de cera. I vés per on, que em trobo encaixant el  tòpic de que els fills et canvien la vida... fins en els més estúpids detalls. resulta que m'encanta fer equilibris amb les peces de colors...  Abans escrivia més al pocamandra;  ara ja sabeu què faig quan no sóc a aquí!  Consti que jugant jugant, el cap sempre barrila, i  tinc desenes i desenes de 'posts' escrits mentalment pel cervell que no han arribat  mai a veure la llum.  I es que les construccions, donen molta feina!. En fi, tornat a les gallinotes, ningú amb negarà que viuen com reines. Al sanatori del Maresme, quan els ametllers floreixen, l'alegria arriba fins a dins dels galliners. Ni que siguin geriàtrics.

En pau i bé... premi pocamandra

 
Visita virtual a Salt a Vistes360.com

A Salt jo hi vaig créixer en pau i bé  i em consta que ara les meves nebodes , trenta i tants anys més tard, fan el mateix, malgrat  els embolics dels darrers dies.  Em sembla que viure en pau i bé, no es demanar massa  i per això em vaig sumar als saltencs que dissabte van sortir al carrer per dir-ho ben alt però sense crits ni histerismes (la marcha de la buena fe). Em consta també que des de Salt en volen dir moltes més de coses  ben alt i sense crits, però amb un clam que espera respostes. No és hora de repassar tantes coses que s'han fet malament en aquest poble, moltes, des de fora el poble. Es l'hora de decidir com ens en sortim. A Salt i a tot arreu on la delinqüència de la gana està fent forat.  Jo no les tinc aquestes respostes, però des d'aquests improductiu blog sense audiència, atorgo el segon premi pocamandra als organitzadors de la manifestació de dissabte.  En van saber molt. Cal molt més que poca mandra per fer el que van fer: encarrilar cap al clam unànime (manifest de la manifestació), les ràbies contingudes d'un col·lectiu que conviu bastant desconcertat. I ho van  saber fer en benefici de tots. Enhorabona! Jo sóc dels que penso que sí servirà d'alguna cosa. 

I publico això amb aquesta panoràmica tan estupenda de can 360º per demanar a tothom una visió prou panoràmica de tot plegat per tal que es pugui arribar ben aviat a les solucions individuals que sumen i fan poble.

Nadal a la xarxa social

Ara diuen que el nostre Nadal és digital. Jo espero que el meu tió sigui fet de fusta i óssos com sempre i em proposo no passar el primer minut de l'any enganxada als SMS (no sóc twitera, però algun any m'he SMSejat més del compte...). De totes maneres com que m'agrada molt  aquesta felicitació de Nadal que he rebut, l'enfilo al Pocamandra i que volti  per la meva petita esfera social. La trobo ocorrent i fresca. I digital  és clar! No és que m'entussiasmi la idea de fer publicitat però penso que la creativitat mereix els seus premis.

Gaudiu del vídeo sinó l'heu vist encara i de les festes de Nadal. Gaudiu-ne a la xarxa i a terra ferma on els petons són més calentons i els torrons mes dolços.

Bon Nadal a tots

Emprenedors públics

Amb aquest títol no faig un joc de paraules. A casa nostra tenim la sort de disposar d'una bona colla d' emprenedors que no estan guanyant calerons a cabassos a l'empresa privada. Sota el nom de "l'administració catalana" hi penca gent molt vàlida. Parlo de la quantitat de tècnics de tota mena, gestors, administratius, mestres, periodistes, bombers, metges, informàtics, publicistes, etc etc etc a qui ni la Coppulo ni en Cuní entrevistaran mai. Són gent que fan la seva feina tan bé com poden i més, que treuen calés de sota les pedres per tirar endavant projectes de millora de vint-i-cinc-mil coses diferents que ens afecten a tots. Parlo de gent que penca perquè les coses funcionin, per no quedar estancats. Parlo de gent que tira endavant la part administrativa del país al marge de tots els polítics. Parlo d'aquells que saben avançar-se al ritme del parlament i fan arribar la innovació a la nostra administració i lluiten cada dia perquè els serveis públics funcionin. Molts penseu que no funcionen. Segur que no ho fan prou bé. Segur que altres èpoques han anat millor. Segur que moltes coses. Però segur que si haguéssim d'esperar les decisions dels polítics, el padró municipal encara es consultaria en una llibreta i les videocoferències metge-pacient no haurien arribat a cap hospital public. Potser exagero, però darrerament em rebenta sentir parlar contínuament dels emprenedors joves que munten empreses a partir d'una idea molt bona i sembla que han de salvar el món. Els emprenedors joves que munten una empresa, el que volen és fer calés, no fotem. Que acabin donat feina no és més que un bé col·lateral. Quan la super idea no doni pasta, tothom al carrer. Ep, no em carrego a ningú. Visca els empresaris entusiastes, si son honrats. Visca! Però, per favor, que visquin també els que fan el mateix (tenir idees i capacitat per executar-les) a dins l'administració. Visca la gent que tira endavant projectes essent coneixedors que no faran créixer la seva nòmina. Els emprenedors públics existeixen i mereixen ser valorats.

Potser m'equivoco molt. En qualsevol cas, ara que estem de vaques flaques és quan es posarà a prova realment la vàlua dels nostres tècnics. No hi ha calés i s'ha acabat d'externalitzar-ho tot. Ara és la hora de la veritat. Si la gent és bona, la feina sortirà endavant sense contractar empreses externes. El resultat, no obstant, em resulta confús perquè, ara per ara, dels emprenedors públics en viuen moltes, moltes, empreses privades... Perquè se'ls valora tan poc, doncs? Quin embolic!

Consti que això no és una pataleta contra l'aprimamenta l'Administració que ha anunciat qui serà el nou president. Tot això em bull pel cap des que van retallar el sou als funcionaris...