28 de febrer, 2007

Living apart together

Fa poc, llegint un dominical, vaig descobrir que formo part del nou col·lectiu social que formem les parelles que mantenim una relació LAT. Eh??

LAT ve, de “Living apart together”, en anglès, és clar, i fa referència a les parelles que no compartim domicili. En català, ho he vist traduït en alguna banda com “Junts, però separats”. Ja és això, ja! Estem junts, però tenim dues hipoteques, dues rentadores, dos sofàs, dues factures (gegants!) de telèfon, dos adreces i dos etcèteres allargassats. Quina bestiesa! O no.

Les “LAT relationship”, que n’hi diuen, som parelles que per A o per B no compartim sostre, o millor dit, en compartim dos. Ens movem sota dos sostres i reconeixem dos espais individuals. Hi ha qui em diu que això és la panacea en el món de la parella… Personalment, no m’entusiasma, però les coses van com van i tot té avantatges i inconvenients. Sembla, però, que els LAT són (ai! som) un fenomen creixent i no em deixa de sorprendre que els sociòlegs ho plantegin ja com una nova cosa quan parlen de relacions i tipus de família o que es parli del tema en determinats estudis de postgrau. (exemple)

Sembla doncs, que les ‘LAT relationships’, són la solució al pànic a la convivència després d’algun fracàs previ, o la solució per no renunciar a la vida social i laboral individual quan hi ha quilòmetres pel mig, fills de parelles anteriors o grans de qui tenir cura.

Solució o problema, les relacions LAT s’estan fent un lloc a la societat. Ara tindrem parelles de dret, parelles de fet, i parelles de LAT. Quin embolic legal!!.

I..., la fotografia ve arrel d’un article de la revista Impar, on he anat a petar obeint la màgia del cercador de pàgines web. L’autor fa mofa del clàssic concepte de la ‘mitja taronja’ i ens convida a formar parelles de taronges completes i amb tot el seu suc!

En fi, taronges i parelles, tan si viuen junts, com no, de suc que no en falti!
----------------------

Copio alguns enllaços curiosos amb moooolta teca:

1 comentaris - afegiu-ne un!:

Miquel ha dit...

La veritat, es foten farts de classificar a la gent pel què fa, el què menja o amb qui viu, i no s'adonen que això poc importa. En el fons, encara que sigui una "no-convivència", no deixa de ser una forma de "convivència". Suposo que em complico més que si hagués callat. Vaja, el què si que t'asseguro és que jo, en la meva època LAT (podríem dir que tota relació de parella que conviu junta ha passat per aquesta fase, la gent no es coneix quan comencen a viure junts, sinó que en cert moment d'una relació comencen a compartir espais), m'hagués pogut fer accionista de Vodafone.

Salut!