Endreço les sandàlies

Es ben sabut que, qui més qui menys, quan arriba el temps d'endreçar les sandàlies i la 'vuelta al cole', es fa algun que altre propòsit (com aprendre anglès, fer esport, fer l'amor més sovint o el clàssic deixar de fumar o de devorar xocolata fora d'hores). Doncs jo també pico i aquest setembre em proposo escriure al pocamandra més sovint. Un cop per setmana. Va, no, un cop cada quinze dies, que si poso el llistó tan alt, kgd!. Ho faré? Ja m'adono que no sóc l'única que tinc un blog mig abandonat. Molts dels qui seguia fa un parell d'anys quan vaig començar també han afluixat la producció. Em diuen que la gent corre pel facebook i que el blogs agonitzen. Ohhhh... Confio no fer servir això d'excusa: de moment, endreço les sandàlies i penjo l'skyline de Barcelona que treia el nas darrera la tèrmica de Badalona, des de l'Hotel Vela fins la Sagrada Família, l'endemà d'una bona tempesta de final d'estiu. La foto la vaig fer dissabte passat des de la platja d'Ocata quan barrinava tot això dels bons propòsits de temporada i m'acomiadava de les vacances. Adéu-Ciao caloreta!

Mosquit tigre caçat el Masnou

Ahir, dia 24 de setembre, vàrem caçar un mosquit tigre a el Masnou.
Malgrat que aquest dies ha baixat la temperatura, aquests insectes aprofiten, encara, la pujada puntual de temperatura al pic del migdia per activar-se i fer alguna última temptativa per mantenir l’espècie.
La vila de el Masnou té un servei que estudia el possibles focus de procedència dels mosquits que t’arriben a la llar i et suggereixen accions per eradicar aquests punts conflictius.
És curiós que tan sols a 4 quilòmetres terra endins, a Teià, encara no hagi arribat, almenys no tenim notícies.
Per conèixer una mica més sobre el mosquit tigre i la seva àrea d’influència.

Mar i ciment, sota la roda

A cop de pedal trepitgem terra i ciment voltant amunt i avall pel gust de fer exercici, sentir l'aire a la pell i deixar passar paisatges. Una mirada curiosa em descobreix Barcelona entre les rodes. És un paisatge conegut, que m'ofereix tot el mar i la costa sud del Maresme fins el dibuix esborronat de l'eixample de la gran ciutat, des del mirador de la Cornisa. Vist així, sota la roda, tinc la sensació que em pertany. Tot allò que puc fer cabre a la roda de la bicicleta, es abastable. Des de l'alçada, la immensitat del mar es poderosa. Prou immensa per convertir quiilòmetres de ciment en una imatge bella. Des d'arran de roda, és bella i és meva. En fi, com diu la capçalera d'aquest bloc, xerrameca i imatges. Una foto més a les nostres bicigrafies.

Dies de boira al Maresme

Comencen a notar-se canvis d’estació.
Des de fa uns dies la boira s’ha assentat a la franja costanera del baix Maresme. Hi ha estones que és realment espessa i emprenyadora per conduir.
Per una altra banda veiem com d’altres arbres fruiters, a banda dels ametllers, ja estan florits, com és el cas dels cirerers.
Les merles Turdus merula, els tallarols de capnegre Sylvia melanocephala ja ens anuncien, amb els seus cants, que la primavera està picant a la porta. Comença l’aparellament, l’establiment de territoris i el marcatge dels mateixos com a llocs per fer el niu, etc.
Ah! per cert, també hem vist aquest hivern els puputs, encara que menys dies que l'any passat.

Una altra espècie que feia anys no veia, no pas per què no hi fos si no per què més aviat no he estat els llocs adients per veure-la, és el lluer Carduelis spinus. Durant uns dies han aparegut dos o tres exemplars amb petis estols de gafarrons. També els mascles d'aquests comencen a cantar desaforadament.

Tardor al Maresme

Aquesta és una imatge prou típica des del Masnou mirant cap a Barcelona.
Tardor al Maresme. Mar de fons, no temporal de llevant però. Ambient saturat d’humitat i salabror. I últimes llums del dia.
Res a veure, des del punt de vista d’humanització, amb la imatge de la foto del momento on es fa esment de la tardor a la platja de Son Bou, a Menorca. Idíl·lica.

Llevantada

Aquest temporal de llevant ha estat providencial. Quan tothom ja pensàvem que mai més plouria, per allò del canvi climàtic, va el temps i es despenja regalant-nos una pluja de la qual se’n diu que cau molt i molt bé.
Aquesta llevantada, al Maresme, s'anomena popularment com el temporal de les faves.

Cada any, quasi puntualment, arriba quan es recullen les faves a les nostres contrades, cap a l’equinocci de primavera.
Per altra banda avui, no podia ser d’una altra manera, el Govern aprova el decret de la sequera.