Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fenologia_teià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fenologia_teià. Mostrar tots els missatges

07 de maig, 2011

ERESUS CINNABERINUS

ERESUS CINNABERINUSERESUS CINNABERINUSAquesta maravella és la veritable raó de la meva absència de tant de temps sense aparèixer per el blog.
Tot aquest temps he estat preocupat cercant un depredador que es mengés els milpeus que invaïen casa nostra.
Ara, ja puc dormir tranquil!
Tenim una aranya que és capaç de menjar-se un bon grapat dels milpeus els qual varen ser una plaga fa un parell d'anys.


De moment, aquest any, sigui per la Eresus cinnaberinus o per el que sigui, no es veuen tant com anys enrere.
Viu arreu d'Europa central i del sud, encara que hi ha països on està protegida, i d'altres com ara el Regne Unit que estan en seriòs perill d'extinció.

Classificació dins del regne animal :

Phylum: Arthropoda
Sub-phylum: Chelicerata
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Família: Eresidae
Gènere: Eresus
Espècie: cinnaberinus
Nom científic: Eresus cinnaberinus

20 de febrer, 2011

Aquestes dues gallines són molt velles i si no m'equivoco entre les dues no han fet més de cinc ous en tot un any. Vist així, podríem dir que són la ruïna, ja que blat de moro en mengen cada dia se'ns falta, i en temps de crisi com els que corren, fins i tot em podria qüestionar la rendibilitat del geriàtric animal que tenim a casa (us estalvio la impactant fotografia de la pobre gata amb càncer a la cara...).  Per sort, a casa,  la vitalitat de l'hereu que ja té dos anys ben complerts,  ens manté ben lluny del concepte de geriàtric, i una servidora ha descobert que s'ho passa de primera jugant, fent construccions  i pintant, per dir alguna cosa. Sempre comencem tots dos, però quan me n'adono el milhomes ja ha canviat d'activitat i jo m'entretinc encara, ben divertida, aixecant peces de fusta o estampant de vermell una ouera amb colors de cera. I vés per on, que em trobo encaixant el  tòpic de que els fills et canvien la vida... fins en els més estúpids detalls. resulta que m'encanta fer equilibris amb les peces de colors...  Abans escrivia més al pocamandra;  ara ja sabeu què faig quan no sóc a aquí!  Consti que jugant jugant, el cap sempre barrila, i  tinc desenes i desenes de 'posts' escrits mentalment pel cervell que no han arribat  mai a veure la llum.  I es que les construccions, donen molta feina!. En fi, tornat a les gallinotes, ningú amb negarà que viuen com reines. Al sanatori del Maresme, quan els ametllers floreixen, l'alegria arriba fins a dins dels galliners. Ni que siguin geriàtrics.


14 de juliol, 2009

La parra i la lluna

A vegades estem a la lluna, que vol dir que estem distrets sense parar atenció. En castellà n'hi diuen 'estar en la parra' al mateix fet d'estar despistat i no assabentar-se d'alguna cosa. Bé, de fet, no sé si les dues expressions volen dir exactament el mateix, ni si les dues es poden traduir literalment i són vàlides tan en una llengua com en l'altra.
Sigui com sigui, el dia que vaig fer aquesta fotografia no em vaig distreure. Recordo que estava relaxada, absent i tranquil·la gaudint sense fer res d'un vespre del mes de juny però quan la imatge em va atraure i em va captivar, em vaig aixecar per fer allò tan tontaines de voler-la capturar. La càmera em va defraudar com tantes vegades, però ara que l'he retrobada entre el 'desordre de l'ordinador', la comparteixo. Bon estiu tothom!

09 de maig, 2009

Estem en plena època de cria dels ocells

Garsa devorant carpa de l'OnyarTudó Els ocells, en general aquests dies, estan en plena època de cria. Per això podem veure amb certa facilitat algunes espècies que en d’altres moments de l’any tenim moltes més dificultats en d’apropar-nos a ells.
Els tudons de Teià, per exemple, estan especialment vulnerables, deixant-se fotografiar des de molt a prop. Un tudó a la cassola estaria ben bo. És broma.
Per altra banda, les garses de Girona, amb la necessitat imperiosa d’alimentar les seves cries, els hi va bé tot el que sigui proteïnes. Exploren un munt de possibilitats en tot el seu territori, incloses les carpes de l'Onyar.

17 d’abril, 2009

Floració d'estepes

Estepa borrera(Cistus salviifolius)
Estepa blanca(Cistus albidus)Floració d'estepes aquests dies a Teià. Possiblement una mica més tard del que li correspondria, sobretot a l’estepa borrera, a la seva mitjana fenològica.

02 d’abril, 2009

MILPEUS

milpeus Ommatoiulus sabulosusAquests últims dies tenim una enorme invasió de milpeus Ommatoiulus sabulosus aquí a Teià.
Per tot arreu on vas en trobes, pels camins, el bosc, als murs de les cases, a l’interior d’aquestes per sort, són pocs els que s’aventuren a entrar-hi.
Estem arreplegant diàriament i literal palades, milers que recollim fent-los caure de les parets i escombrats del terra a fora de casa.
La molèstia només és visual i pels prejudicis que comporta la visió d’un animal tipus cuc.
Són del tot inofensius doncs s’alimenten de matèria orgànica, principalment vegetals en descomposició.
A part del fet característic de recargolar-se violentament i fer-se una rosca sobre sí mateixos quan els remenes, també alliberen una olor molt forta com a medicina.
És un fenòmen d'unes dimensions mai vist per nosaltres.

20 de novembre, 2008

Un més de la família

Aquest “xicot” ens ve a visitar sempre per aquesta època.
S’instal·la a les cantonades del sostre de quasi totes les habitacions. És fàcil trobar-ne un parell per estança adoptant la seva típica posició d’ingravidesa al seu racó.
És un habitant més de la casa i no penso destorbar-lo, entre d’altres coses perquè no es fica amb mi per res. Tot al contrari, sospito que es deu cruspir algun altre artròpode que sí que podria fer-me nosa, com ara xuclar-me la sang. Ah! i amb l’excusa de no carregar-me’ls m’estalvio fer la neteja dels sostres durant una bona temporada.
El bitxo en qüestió és un aràcnid, del grup dels opilions o falàngids. I fins aquí puc arribar, no m’atreveixo a fer una classificació més específica. Algú pot ajudar-me a identificar aquest exemplar?

11 de juny, 2008

Aligot ferit

Aquest dilluns passat, dia 9 de juny, cap a les 13:30 em va telefonar el meu amic Lluís tot emocionat --Enric! he trobat una àliga grossa aquí, tirada al terra, en una pista a prop de Font de Cera-- l’emoció, i en part també degut a que anava en bicicleta de muntanya i el lloc és de fortes pujades i baixades, no el deixava parlar amb tota la seva coherència. En Lluís, en aquell moment, no podia fer-se càrrec del rapinyaire, entre d’altres coses, per què li feia molt de respecte aquells ulls grocs amenaçadors que el miraven tan fixament cada cop que s'apropava a l’animal més del que aquest creia que era una distància prudencial per la seva integritat.
Quan vàrem parlar i en va dir que era una au molt gran i que tenia uns ulls grans i grocs, tot d’una vaig pensar que podria tractar-se d’una àliga marcenca jove caiguda del niu, etc. Li vaig preguntar si veia cables d’alta tensió a prop d’on es trobava, però no em va saber dir perquè es trobava sota els arbres i no veia res de res. Podria ser que en les primeres volades del jove, havent sortit del niu, es topés amb algun cable elèctric. De totes maneres, per aquestes dates, potser era massa aviat per què un jove de marcenca ja estigués fent les primeres volades.


Tot això i moltes coses més anava pensant durant els temps que va transcorre fins arribar a lloc. Degut a l'incertesa del que em podria trobar, el ritme cardíac m'augmentava significativament a mesura que s’anava apropant el moment de l'encontre. Les meves obligacions i la distància a que em trobava del lloc, no em van deixar arribar a l'indret on el meu amic m'havia descrit que es trobava l'ocell, fins ben bé un parell d'hores. La primera impressió en arribar i comprovar que encara hi era va ser de molta alegria. De seguida vaig veure que era més petita del que en Lluís i la meva imaginació m’havien fet magnificar. Em vaig trobar amb un rapinyaire de mitjanes dimensions, cap relativament petit, ulls grocs col·locats amb certa lateralitat, el plomatge per sota del cos clar amb un cert ratllat i una cua llarga i a ratlles. No podia ser una altra cosa que un aligot vesper.

Després de la primera impressió, vaig anar corrent a buscar una manta al cotxe i el vaig embolcallar com si fos un caneló per poder-lo transportar sense fer-li més mal del que ja tenia. A més a més, i per què es tranquil·litzés, li vaig tapar lleugerament ulls.

Fent-li una ullada molt per sobre i procurant no fer-li més mal del que ja havia sofert, vaig observar que l’ala dreta la tenia trencada.

I sí, d’amunt mateix d’on va caure ferit hi passa una línia d’alta tensió. És molt probable que xoqués amb els cables.

Truco a les oficines del Parc de la Serralada Litoral per què m’enviessin algú que es fes càrrec de la pobre bèstia. L'agent que va venir, per sort, també es va emocionar força i de seguida va trucar el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa.

Ara, només ens cal esperar bones notícies de la seva recuperació, o no.

10 de maig, 2008

Pregadéus II

Aquesta mantis és un xic més rara que la publicada fa uns mesos
Ha aparegut aquests dies per casa.
Benvinguda al planeta terra!

28 de febrer, 2008

Dies de boira al Maresme

Flor de cirerer

Comencen a notar-se canvis d’estació.
Des de fa uns dies la boira s’ha assentat a la franja costanera del baix Maresme. Hi ha estones que és realment espessa i emprenyadora per conduir.
Per una altra banda veiem com d’altres arbres fruiters, a banda dels ametllers, ja estan florits, com és el cas dels cirerers.
Les merles Turdus merula, els tallarols de capnegre Sylvia melanocephala ja ens anuncien, amb els seus cants, que la primavera està picant a la porta. Comença l’aparellament, l’establiment de territoris i el marcatge dels mateixos com a llocs per fer el niu, etc.
Ah! per cert, també hem vist aquest hivern els puputs, encara que menys dies que l'any passat.
Una altra espècie que feia anys no veia, no pas per què no hi fos si no per què més aviat no he estat els llocs adients per veure-la, és el lluer Carduelis spinus. Durant uns dies han aparegut dos o tres exemplars amb petis estols de gafarrons. També els mascles d'aquests comencen a cantar desaforadament.

21 de gener, 2008

A punt d'esclatar

Puntualment, com cada any, les flors d'algunes varietats d’ametller estan a punt d’esclatar. Altres, ja fa uns dies que estan totalment florides.
Les temperatures i humitats dels últims trenta dies han estat similars a les de l’any passat. Teià 21.I.2008


11 de gener, 2008

Resum 2007 - Pluja i temperatura a Teià

diagrama ombrotèrmic Teià 2007Certament l’any 2007 ha estat un any irregular quant a pluja a les nostres contrades. El podríem qualificar de sec.
Aquest estiu els boscos van patir de valent les conseqüències de la falta de precipitacions.
Avui en dia, que per alguns, les estadístiques meteorològiques extremes són sinònim de canvi climàtic, aquí tenen una dada significativa per alimentar aquests mal auguris: tant sols han plogut 377,5 litres en tot l’any 2007 a Teià, a la zona de la Muntanya. Però és que s’ha de tenir en compte que “només” s’han recollit valors per sota dels 400 litres l'any, en tres ocasions més des de principis del segle passat (1904-1945-1961), segons les dades d’en Barrera de cal Senyorcinto.




16 d’octubre, 2007

Pregadéus

Cap de mantis Fixeu-vos en el paràsit que duu a l'antena

Aquests dies es veuen nombroses “mantis religiosa” per la zona, a Teià.
Aquesta de la foto, possiblement per les dimensions i l’abdomen sigui una femella, va com esperitada escalant parets amunt i avall.
És temps de fer la posta dels ous agrupats en les seves singulars ooteques.

Pregadéus (Mantis religiosa)


23 de juliol, 2007

Sequera persistent a Teià

La sequera, a la zona de la Muntanya de Teià, dura des de l’octubre de l’any passat. En tots aquests mesos (octubre de 2006 a juny de 2007) l’aigua caiguda del cel ha estat de només 173 litres. (És més, durant aquest mes de juliol fins ara (23.7.2007), no ha plogut gens).
Segons la mitjana dels últims 100 anys, a Teià, durant aquests 9 mesos s’haurien d’haver recollit aproximadament 464 litres per metre quadrat.
Estem, doncs, davant d’un dèficit hídric local molt important, i la vegetació de la zona se’n ressent.
És digne de veure com les diferents espècies botàniques, adaptades perfectament a que aquestes circumstàncies climatològiques siguin periòdicament presents, acomoden la seva supervivència a estratègies diverses: Algunes van perdent fulles inexorablement. Altres sacrifiquen brancam sencer. Hi ha espècies que es repleguen totes elles, cargolant les seves fulles, a mesura que la contribució d’humitat es fa cada vegada més rara. I per últim, trobem exemplars que directament acaben morint literalment assedegats o atacats per algun agent patogen, aprofitant la debilitat de la planta. És el cas d’alguns exemplars de pins (Pinus pinea).
De moment, però, no és res excepcional. És normal dins d’un clima subtropical mediterrani.

13 de juny, 2007

Els coleòpters pol·linitzen les camamil·les a Teià


Potser una mica abans que a Menorca, aquesta camamil·la d’origen menorquí implantada a Teià, està florint i els petits coleòpters fan la seva feina aliens al canvi climàtic.

23 d’abril, 2007

Rosa de Sant Jordi



La primera rosa de casa no es vol perdre la festa i comença a obrir-se avui, diada de Sant Jordi, amb una puntualitat potser innecessària però la mar de benvinguda.

L’hivern poc rigorós, l’aigua de fa quinze dies i la caloreta que ja ha arribat, l’ha deixat créixer a cel obert, sense adobs ni hivernacles, aquí a la muntanya de Teià. A veure quan s’animen la resta dels rosers!

16 d’abril, 2007

Després de la pluja


Multituds de formes botàniques petites i delicades prenen l’espai havent plogut.
En poques hores el sol, el vent i les bèsties s'encaregaran de fer que la vida d’aquests brots vulnerables sigui efímera.

14 de març, 2007

Puputs tot l'hivern a Teià


Aquest hivern hem tingut la presència d’un parell de puputs (Upupa epops) prop de casa, a Teià.

No és que sigui un cas excepcional però en aquest indret no ho havíem observat mai.
Encara, aquests últims dies, veiem la parella posar-se junta i durant una bona estona en aquesta torre de conducció elèctrica. Potser hi criïn aquest any. Tant de bo, si considerem que és una espècie en regressió de fa un bon grapat d’anys.
Canvi climàtic ? Masses productes contaminants al camp ? Destrucció dels seus hàbitats de reproducció ?

24 de gener, 2007

Fenologia a Teià (250 metres snm)


Ahir dia 23 de gener de 2007 podem observar la primera poncella d’ametller a punt d’esclatar.
No obstant, per alguns racons més arrecerats dels voltants, hi ha algun exemplar que el dissabte dia 20 ja havia florit
Ja veurem com els afecta el fred que ha de venir els propers dies.

Powered by 
Blogger