En bici pel tram baix del Ter

Aprofito l'encertada eficàcia de wikiloc (un gran lloc!!) per deixar aquí el rastre de dos dies de bicicleta. Ja era hora! Finalment ens vam decidir a deixar l'hereu tot un cap de setmana i vam agafar les bicis.  Com que tampoc calia arribar a casa destrossats, vam escollir una ruta senzilla i recomanable i la vam fer en dues etapes. Vam enganxar un cap de setmana estiuenc i l'absència de vent a l'Empordà ens ho va posar fàcil. Sense vent, l'Empordà no llueix el seu millor vestit de colors però els fruiters florits, l'altiva silueta del Montgrí i el Ter que vessava com mai d'aigua, van fer que la ruta fos estupenda. A la Gola del Ter, infinites canyes, tones i tones de fusta seca, evidenciaven les ultimes llevantades i els primers banyistes de sol  jeien com sargantanes.  Era el 9 i 10 d'abril; van ser dos dies curts de repòs esportiu i paisatgístic  al bell ritme improvisat d'adult no emmainadat.  Hi tornarem aviat que això nomes és el començament ( gràcies avis!!)

>> Aquí l'enllaç per veure bé la ruta i  baixar el track

Mar i ciment, sota la roda

A cop de pedal trepitgem terra i ciment voltant amunt i avall pel gust de fer exercici, sentir l'aire a la pell i deixar passar paisatges. Una mirada curiosa em descobreix Barcelona entre les rodes. És un paisatge conegut, que m'ofereix tot el mar i la costa sud del Maresme fins el dibuix esborronat de l'eixample de la gran ciutat, des del mirador de la Cornisa. Vist així, sota la roda, tinc la sensació que em pertany. Tot allò que puc fer cabre a la roda de la bicicleta, es abastable. Des de l'alçada, la immensitat del mar es poderosa. Prou immensa per convertir quiilòmetres de ciment en una imatge bella. Des d'arran de roda, és bella i és meva. En fi, com diu la capçalera d'aquest bloc, xerrameca i imatges. Una foto més a les nostres bicigrafies.

Dónde vas, gringo?

Els Reis ens van portar aquest llibre preciós. L'estem llegint, però el personatge, la seva aventura i les fotografies mereixen una bona ressenya. Des d'aquí, ara, vull fer ressò d'una de les seves experiències pel Salar d'Uyuni, a Bolívia, un dels llocs més sorprenents i bonics del Planeta. Jo hi vaig passar, fa deu anys, com tants altres turistes en un flamant tot terreny. Ell hi ha passat en bicicleta, més a poc a poc, i ha pogut recollir aquest testimoni. Brutal. M'hi tiraré deu minuts, però val la pena; el copio:

...tras pedalear casi 90 Km en línia recta, descubrí una pequeña explotación salina ya muy cerca de la orilla. A medida que me acercaba, las figuras que parecían humanas se volvieron reales. Era Domingo de Resurrección y estaban trabajando. Se trataba de Celso y Nilda, un matrimonio de edad incierta, pues sus desgastadas ropas sólo dejaban ver sus manos, quemadas por el sol y curtidas por el duro trabajo. De entrada me saludaron con un "dónde vas, gringo?" Después de presentarnos, la señora me llamó Don Sergio y me preguntó si conocía a Isabel Pantoja. Su marido, Celso, cuando vió la cámara de fotos colgando de mi hombro, levantó ligeramente el pasamontañas que cubría su cara, mostrando su boca con pocos dientes que mascaban un bola de hoja de coca. Aunque su lengua es el quechua, me habló en castellano para que pudiera entenderle: “Tú sabrás que cuando Cristóbal Colón llegó a América trajo la esclavitud a mi pueblo. Por eso no somos muy amigos de los españoles, aunque no tenemos nada en contra Sergio que es nuestro amigo”. Celso continuó explicándome que trabajan de sol a sol siete días a la semana sólo para alimentar a sus hijos. Los turistas llegan en sus coches y sin mediar palabra les sacan fotos mientras ellos se parten la espalda en una salina en la que no les dejan trabajar con maquinaria. “Así, que si nos sacas una foto”, prosiguió “debes saber que no nos gusta, que es una manera de humillarnos como obreros, porque este trabajo, no le gusta a nadie. Dicho esto, por favor amigo Sergio, ve y si quieres cuéntales a tus conciudadanos que todavía hoy hay esclavos en el mundo”.

>> Al Salar d'Uyuni al google Earth

>> Referència del llibre: "7 desiertos con un par de ruedas". Sergio Fernández Tolosa - Saga Editorial , octubre 2007

Pedals de tardor

La tardor ens sorprèn cada any amb els seus colors espectaculars. Val la pena sortir de casa i anar a pasturar pel món. Sense anar massa lluny podem gaudir de la nostra geografia estupenda, ara al novembre vestida de luxe amb tots els tons prehivernals. La imatge de la plaça, és a Salt, les altres són d'una passejada més llarga que hem fet per l'Alt Ter, en bicicleta. Tot tan maco, no he pogut evitar d'alimentar la col·lecció de bicigrafies del pocamandra amb uns quans pedals de tardor. Si us ve de gust, feu-hi un cop d'ull AQUÍ, i pedaleu arreu amb nosaltres.

Per cert, que hem posat Alt Ter, per parlar de les terres entre Ripoll, Serra Cavallera, Valls de Camprodon i l'Alta Garrotxa de Beget i rodalies... però no estic segura de què hi diria en Pau Vila. Algú em corregeix?

Via Verda de dol

Llegeixo amb pena i ràbia la notícia del ciclista que es va veure sorprès i mort per una moto al carril bici a Girona. La pena no en sap de paraules, però la ràbia em surt com un crit d'indignació. L'accident va ser en un revolt a la Via Verda Girona-Sant Feliu. Un revolt, prohibit als vehicles de motor, per on fins i tot els ciclistes anem 'al lloro' els dies que més gent hi pedala, perquè, com tots els revolts, no es veu què o qui vindrà per l'altra banda. Que hi feia la moto allà? I pitjor, perquè es pensava que estava sola al món?. El motorista ha dit que anava a poc a poc i que va ser mala sort, però maleeixo la inconsciència del risc innecessari a les nostres carreteres i ara també, a les nostres vies verdes.

El carrilet està de dol.

Ep! que Mou-te en Bici convoca una concentració pacífica per demanar respecte pels ciclistes . No hi falteu!

El vici de fer fotos a la Bici...

Bicigrafies arreu

Amb aquest bloc, fa ja 4 mesos, va néixer una col·lecció: les nostres fotoBICIgrafies.

Un àlbum que s'alimenta d'alguns del bons moments que col·leccionem cada vegada que ens movem amb la bici i la càmera. És el nostre àlbum de BICIgrafies i el podeu xafardejar en format web, o com projecció de diapositives.

Tanmateix, és un vici prou sa.

Emulant als nòmades

Durant quatre dies i un parell de cops a l'any, a la primavera i a la tardor, pretenem imitar el món nòmada. Nosaltres però, en lloc de mules, dromedaris, cavalls o a peu, com ho han fet durant milers d’anys els autèntics nòmades, fem servir les nostres muntures: les bicicletes.
Carreguem a les alforges tot l’imprescindible per afrontar aquests dies d’esforç i gaudi.
El recorregut d’aquesta primavera ens ha dut per les muntanyes de les Guilleries i el Montseny.
La imatge que il·lustra aquestes lletres està presa camí del turó de l’Home, després d’esperar, durant tres hores, que parés la pluja, la pedra i el fort vent.

La bici, un element decoratiu

Quan busco lloc per guardar la bici, hi ha qui em diu que les bicicletes són boniques i poden estar a qualsevol punt de la casa, que sempre hi fan goig. És ben cert que en algunes revistes de disseny últimament apareixen bicis en algunes de les fotografies d'aquells espais perfectes que retraten (aquells amb amples menjadors i cuines on es veu verd, molt de verd,pel darrera d'unes finestres de somni...).

En qualsevol cas, dependrà de la mida del pis. Per la ciutat, desviant la vista amunt, és senzill descobrir-hi totes les bicicletes que dormen pels balcons.
Aquesta de la foto, a Juià, no dormia, però quasi... La penjo aquí, tota maca ella, per tal que em decori el bloc, i sobretot, perquè des d'avui mateix, forma part del nostre Àlbum de fotoBICIgrafies, que és un àlbum amb més afany col·leccionista que decoratiu, però que amb les noves incorporacions d'avui, comença a fet patxoca.

Àlbum de fotoBICIgrafies

D’una tarda endreçant fotos,
d’una gran col·lecció de moments
i de molts records a cop de pedal,
n’ha sortit el nostre àlbum de fotoBICIgrafies!

Bicicletes i fotos;
protagonistes amb testimoni.

BICIGRAFIES ARREU
és una desfilada de models de dues rodes.
És la crònica sense paraules de molts quilometres rodats,
El goig, l’esforç i la descoberta.
de tantes pedalades tranquil·les.

     >> Bicigrafies web
     >> Àlbum de fotoBICIgrafies
     >> tots els albums de pocamandra