Eleccions i dinerons

Avui és jornada de reflexió. Cal decidir a qui volem donar el nostre vist-i-plau per tal que tingui cura de la ciutat amb carta blanca. A jutjar per la propaganda electoral podem estar ben tranquils. Tots els candidats saben llegir i escriure, diria que s’estimen Girona i volen el millor per tots els que hi vivim. Fabulós! Però tot plegat em sembla poesia social. Sense desmerèixer ni poetes ni filòlegs, el que vull dir, és que preferiria llegir programes electorals que fossin reals propostes de gestió, amb calendaris d’execució i sobretot amb propostes de pressupost. I és que m’estic perdent amb tanta paraula. No acabo de pair, com farem la Girona de la cohesió social, amb benestar per tots, mobilitat sense mal de caps, sostenible, integrada i feliç, per més que els polítics pensin en totes i cada una de les persones, com jo. Fullejo programes i escolto retalls de mítings i no n’acabo de veure les diferències, i em temo, que no les veuré fins el dia que, a l’Ajuntament, s’aprovin els pressupostos per tot l’any vinent. Perquè això va així. Si heu hagut de tractar amb l’administració, ja sabreu que allò que no està pressupostat no existeix. Mai no hi ha calés per fer res que no estigui super previst. Per tant doncs, demanaria aquesta previsió per part dels candidats i per part del sistema electoral en general. No em prediqueu només ideologies (per cert, cada cop totes més difuses)! Ensenyeu-me una proposta de pressupost real cada partit, i donaré el meu vot a la que em sembli més adient, o, al menys, i per no deixar la política sense el joc de la seducció ideològica -que té la seva gràcia-, donaré al meu vot a qui em sembli que distribueix els calerons amb més encert, ni que sigui perquè ideològicament m’ha convençut que és la millor manera d’administrar la caixa de tots. Ni a l’escola, ni a la comunitat de veïns, ni al club, a l’empresa o la família, solem tirar endavant una decisió per votació (o a nivell individual per balanç de pros i contres), sense una proposta de pressupost clara sobre la taula. I doncs? Perquè els governs municipals, autonòmics, estatals, continetals, planetaris i etc. són escollits només per cara maca i fluïdesa verbal o pel bon rotllo que transmeten els candidats i la literatura dels seus programes? Així anem! Bfff!. Si faig la reflexió que el dia em demana, em mig adono que potser la resposta és perquè l’elaboració de bons projectes executables, vol temps i diners. I el temps i els diners no arriben fins que has guanyat les eleccions. Ja hi som!. Ho tenim molt mal muntat. Potser ha arribat l’hora de professionaltizar els governs? Ai mare, que ara si que m’embolico... (PD: Pocamandra de reflexió : tan de rotllo i encara no sé que votaré!)