23 de juliol, 2007

Sequera persistent a Teià

La sequera, a la zona de la Muntanya de Teià, dura des de l’octubre de l’any passat. En tots aquests mesos (octubre de 2006 a juny de 2007) l’aigua caiguda del cel ha estat de només 173 litres. (És més, durant aquest mes de juliol fins ara (23.7.2007), no ha plogut gens).
Segons la mitjana dels últims 100 anys, a Teià, durant aquests 9 mesos s’haurien d’haver recollit aproximadament 464 litres per metre quadrat.
Estem, doncs, davant d’un dèficit hídric local molt important, i la vegetació de la zona se’n ressent.
És digne de veure com les diferents espècies botàniques, adaptades perfectament a que aquestes circumstàncies climatològiques siguin periòdicament presents, acomoden la seva supervivència a estratègies diverses: Algunes van perdent fulles inexorablement. Altres sacrifiquen brancam sencer. Hi ha espècies que es repleguen totes elles, cargolant les seves fulles, a mesura que la contribució d’humitat es fa cada vegada més rara. I per últim, trobem exemplars que directament acaben morint literalment assedegats o atacats per algun agent patogen, aprofitant la debilitat de la planta. És el cas d’alguns exemplars de pins (Pinus pinea).
De moment, però, no és res excepcional. És normal dins d’un clima subtropical mediterrani.

1 comentaris - afegiu-ne un!:

Anònim ha dit...

Per que no:)