12 d’octubre, 2007

Hispanitats.

Ahir al vespre , vigília de la Hispanidad , vaig rebre un sms que feia així: En Rajoy diu que demostrem el que sentim. Demà pengem tots la senyera al balcó. Passa-ho! No en vaig fer massa cas. Aquest matí, però, al veure que els meus veïns de balco havien penjat la senyera, m'he animat i he passat el missatge i he penjat també la insígnia catalana . Però ai làs! Al cap d'una estona, el mòbil m'ha retornat aquest missatge: No pot semblar que ens hi adherim i que hi participem! millor el silenci i cap signe de festa en l'aniversari d'un dels més grans genocidis de la història. Bff. Quin dilema! No fer festa m'ha semblat complicat perque ja eren les 10 del matí, i em temo que si hi hagués anat, a la feina, tampoc hagués pogut entrar. Així doncs, que he anat al meu 'baul de los recuerdos' i he desenterrat la meva Wiphala, que és la bandera que fan servir per la resistència indígena, i l'he posada al balcó a sobre la senyera. A liar-la!
En fi, al marge de la guerra de draps (com em deien el dia que vaig penjar aquí al pocamandra la bandera republicana espanyola), i per marcar distància amb el 12 d'octubre, us convido a sentir el discurs d'en Monzó a Frankfurt, en el marc de la fira del llibre on enguany hi som els mimats. Son 13 minuts de bones, bonísimes paraules. Podeu veure el vídeo des d'aquest enllaç: -gràcies Quim - no us ho perdeu!

2 comentaris - afegiu-ne un!:

Jo Mateix ha dit...

Com tu, vaig rebre el primer missatge, i no et vaig fer cas. Qualsevol nació té dret a celebrar el que volen, i si els espanyols volen celebrar el que celebren, amb banderes més grosses i amb tancs inclosos, que ho celebrin, allà ells. Això sí, que ens deixin als no espanyols celebrar la nostra pròpia festa nacional, que no és pas la seva, amb les banderes que volem el dia que ens toca.

Jo Mateix ha dit...

et vaig=li vaig, hehehe