Hispanitats.

Ahir al vespre , vigília de la Hispanidad , vaig rebre un sms que feia així: En Rajoy diu que demostrem el que sentim. Demà pengem tots la senyera al balcó. Passa-ho! No en vaig fer massa cas. Aquest matí, però, al veure que els meus veïns de balco havien penjat la senyera, m'he animat i he passat el missatge i he penjat també la insígnia catalana . Però ai làs! Al cap d'una estona, el mòbil m'ha retornat aquest missatge: No pot semblar que ens hi adherim i que hi participem! millor el silenci i cap signe de festa en l'aniversari d'un dels més grans genocidis de la història. Bff. Quin dilema! No fer festa m'ha semblat complicat perque ja eren les 10 del matí, i em temo que si hi hagués anat, a la feina, tampoc hagués pogut entrar. Així doncs, que he anat al meu 'baul de los recuerdos' i he desenterrat la meva Wiphala, que és la bandera que fan servir per la resistència indígena, i l'he posada al balcó a sobre la senyera. A liar-la!

En fi, al marge de la guerra de draps (com em deien el dia que vaig penjar aquí al pocamandra la bandera republicana espanyola), i per marcar distància amb el 12 d'octubre, us convido a sentir el discurs d'en Monzó a Frankfurt, en el marc de la fira del llibre on enguany hi som els mimats. Son 13 minuts de bones, bonísimes paraules. Podeu veure el vídeo des d'aquest enllaç: -gràcies Quim - no us ho perdeu!