29 de desembre, 2007

Ens llegim!

diari de viatge

Ens veiem, ens truquem, i ara, ens llegim! Probablement no són expressions genuïnament catalanes, però aquesta última, entre blocaires, la trobo molt interessant. És una afirmació, un reconeixement a aquella persona de qui sovint no en sabem ni el to de veu ni les ganyotes, però estem al corrent de les seves rauxes escrites. Jo veig en això dels blogs, sobretot els personals, deixant de banda els tècnics o polítics, el fruit d'una rauxa individual i amb un punt innocent d'exhibicionisme amb què alguna gent desafia el grau d'espectador de la seva vida. Els blocaires, amb poca o gens disciplina, de tant en tant, ens posem a endreçar alguna idea, hi posem mots, potser una imatge i ho enviem al ciberespai. Amb cap pretensió concreta més enllà del propi entreteniment i la il·lusió de formar part d'un instant d'oci d'algú que no t'ho ha demanat. Buscar quatre ratlles per expressar alguna cosa no deixa de ser un embrió de literatura casolana o a vegades de periodisme d'afeccionat. És una mena de vici nou on nomes hi queda atrapat aquell a qui el sedueix el món de la lletra escrita ( i no té al·lergia als ordinadors, es clar!).

Des de fa un cert temps, faig zapping de blocs. No busco res però trobo moltes coses. És com allò de fullejar llibres en una llibreria. Busques històries a les solapes i si alguna t'atrapa te l'emportes per dedicar-hi més temps. Però ho faig a casa, robant-li a la tele les poques estones d'atenció que li prestava. Salto de blog en blog sense ordre, seguint les llistes d'enllaços que les diferent pàgines ofereixen i m'aturo, mai sé per què, en algun nom que em crida l'atenció o en alguna combinació de paraules i imatges que em sembla encertada o que m'atrau per algun motiu desconegut. Llegeixo en diagonal; però a vegades m'hi quedo una estona. I a vegades, molt poques, hi poso el meu comentari. I un dia d'aquests, em van donar la benvinguda amb un “ens llegim!” ben nou per mi i se'ns dubte, directament culpable d'aquesta nova vomitada d'argumentacions estèrils.

Ens llegim! Qui sap si és la manera com es saluden entre col·legues tota la tropa d'escriptors, periodistes i altres treballadors de les paraules quan coincideixen pel món sense temps de compartir un cafè. Sigui com sigui, és una frase que fa evident, que el món de l'escriptura, afortunadament i diguin el que diguin els índexs de fracàs escolar, va més enllà del món professional i molts blocaires d'arreu han posat el joc d'escriure en un punt important del seu espai d'oci, i envien 'rotllos patateros' com aquest a la xarxa Està per veure, si això de publicar i seguir blocs és un nou apartat en la comunicació o és tan sols una combinació accelerada i maldestre de lectura i escriptura, que treu el cap en un món estressant i víctima de l'excés d'imatge, com una moda sense futur. Està per veure.., però m'agrada.

3 comentaris - afegiu-ne un!:

Jesús M. Tibau ha dit...

Doncs a partir d'ara... Ens llegim!
Gràcies per haver posat un enllaç al meu blog; jo faré el mateix, i així, d'aquesta manera, ens serà més fàcil llegir-nos i, per tant, coneixer-nos.
Jo sempre dic que aquest és un mitjà fantàstic per a difondre el plaer de l'escriptura i de la lectura, que és una de les facetes que ens fa més humans.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

naltros també ens lleigim !!

salutacions

Aleix ha dit...

Doncs, mira, Núria, fent "zaping" de blogs, he trobat el teu. Bones reflexions, però em quedo amb una de les darreres. Encara que això del "bloguing" o com es digui, sigui una "combinació accelerada i maldestre de la lectura i escriptura", és un indicador de què encara hi ha gent que escriu i llegeix, i que ho fa amb personalitat i passió, i només per això, ja val la pena.