Desertar

Recentment he llegit aquest dos llibres. Són molt diferents. Argumentalment i literàriament no tenen absolutament res a veure, però tots dos giren al voltant d'un mateix tema al qual no hi havia entrat mai: els joves que van desertar de les files republicanes al final de la 'nostra' guerra. Els entenc tan bé! Al marge de ideologies, sense por, van decidir tornar a casa. S'hi jugaven igualment la pell i van canviar les armes per un altre tipus de combat, molt mes mundà (contra la vergonya, l'honor o què se jo). L'experiència d'aquest joves, m'ha fet pensar que en certa manera, ara, tots som desertors. No és una visió gaire optimista, però massa sovint, tinc la sensació que la societat ha desertat. Ha desertat de moltes ideologies d'una manera poc conscient, prioritzant sempre el més proper i el més estimat. El més immediat. El menys social. Jo, malgrat que admiro profundament els lluitadors de la República, i penso que, ni mai serà prou reconegut el seu esforç, ni mai serem prou conscients de tot el que es va perdre, em sento propera a aquests joves que van girar cua i se'n van tornar cap casa.

I precisament perquè tants anys de silencis m'han demostrat, que aquest tema, viscut arran, sacseja la més valenta i coherent de les ànimes, em fico també a la pell de Folch i Camarasa quan diu que aquest no és el llibre que volia escriure. Constato que ni les paraules més ben novel·lades volen perdre's pels camins del dolor. I segurament no cal. Però, així mig en família, no em puc estar de dir-li a l'autor, que 'Contra el silenci' tampoc és el llibre que esperava llegir quan el vaig escollir de la la biblioteca. De totes maneres, si sou o conviviu amb aquells que van viure part de la joventut en guerra i viuen part de la vellesa a l'entorn d'un geriàtric, us el recomano.

>> aquí van les ressenyes: Sota el Garrofer - Contra el Silenci