Vull fer ressò d'aquesta carta publicada fa uns dies al
Tot Salt i als diaris gironins. Em
sembla convenient que es digui més sovint que a Salt, l'escola pública funciona i que els problemes tan sabuts no són generals. Cal no passar per alt, que a Salt hi tenim centres
públics on la canalla hi aprèn i creix amb l'absoluta normalitat del nostre poble. I això és possible
perquè hi ha gent que creu en l'ensenyament públic i hi treballa a
consciència i perquè hi ha pares i mares que pensen i defensen que el que ha passat a La Farga i altres escoles no ha de tornar a passar.
A mi em sembla que els desequilibris els fan tan la gent que arriba com la que se'n va.
L'escola pública a Salt.- 14/03/2008
Sóc de Salt i visc a Salt. Em preocupa la divisió social que hi ha a les escoles. No voldria per a les meves filles una escola en la qual elles fossin les diferents, però tampoc m'agradaria una escola apartada de la realitat, una escola elitista, una escola gueto. Perquè és el que tenim ara, parlem clar. Guetos. Per un costat, l'escola pública amb tots els immigrants i, per un altre, l'escola concertada amb els catalanets, dues bombolles aïllades de la realitat. Què ensenyem als nostres fills apartant-los d'aquesta realitat? Quins valors els estem transmetent? Quin futur ens espera si els segreguem ja de ben petits en escoles diferents?
És això el que volem al nostre poble?
No parlo d'heroïcitats, ni d'idealismes. Parlo d'apropar-se a l'escola pública de Salt, sense prejudicis, sense por. Nosaltres ho vam fer i vam topar amb una escola, El Gegant del Rec, en la qual la barreja és possible, amb naturalitat. I n'estem molt contents. L'escola és petita encara i cal cultivar-la, és una llavor que donarà fruits o no en un futur. Hi ha el discurs que a l'escola pública no s'assoleixen certs nivells... i potser és una mica veritat, no ho sé. Però i el temari de la vida? I l'oportunitat d'aprenentatge de la diversitat? No mesurem als nostres fills pels seus coneixements sinó pel que són, pel que aprenen de la vida, a casa, a l'escola. Seran en certa manera tot allò que els transmetem. I no voldria deixar de demanar a les administracions la seva implicació. El que s'ha fet fins ara a Salt no està bé. I em maregen els plans futurs d'escoles provisionals per aquí, trasllats per allà, sense ordre ni concert. M'agradaria una escola de qualitat i reflex del seu entorn, del seu poble, és possible i també depèn de nosaltres!
PERE SERRAT. SALT (GIRONÈS)
|
6 comentaris - afegiu-ne un!:
En temes d'educació s'està treballant molt a Salt i molt bé. Però ni els centres, ni l'ajuntament hi poden fer gaire més, si no hi ha el suport de les famílies, que tenen la clau.
Totalment d'acord amb l'expressat.
Jo hi afegiria que malgrat les bones intencions que tenim tots els que vivim i estimem Salt, el tema de l'educació és, malauradament, en mans de la Generalitat i no dels Ajuntaments i ciutadans.
No estic gens d'acord amb la seva idea (del Dept. d'Ensenyament, vull dir) que si es concentren immigrants en una escola no és problema seu. Com que el problema no és generalitzat a Catalunya, no hi posen solucions. En tot cas, la seva solució és rentar-se'n les mans i dir que ens entenguem amb els altres pobles del voltant per tal d'ajustar les concentracions.
I no cal ni comentar la solidaritat que recollim amb aquest tema tant a Girona, Bescanó, Sant Gregori, Fornells,...
Per tant, jo penso que senzillament no es vol solventar. Ningú no vol immigrants als col.legis del seu poble i per tant, com si d'una política de lliure mercat es tractés, el mercat fa que els col.legis es "guetitzin".
Perquè no es pot posar un percentatge màxim d'alumnes immigrants per escola i evitar les concentracions ?
Perquè es pot pagar amb diners públics el dinar i desplaçaments dels nens de La Selva i no el transport interurbà entre escoles públiques en radis de 10-15Km ?
Perquè hi ha escoles públiques a menys de 5Km amb ratios de 17 alumnes per classe i d'altres amb 28 ?
Crec que si som sincers, tots sabem clarament trobar-ne la resposta.
Ah, i el problema no trobo que sigui l'escola concertada. Almenys no només de l'escola concertada. És l'excusa perfecte d'Ensenyament per no arreglar els problemes i passar el mort a un altre col.lectiu. La privada i concertada compleixen uns objectius que, qui els vulgui se'ls ha de pagar. Les públiques les paguem entre tots, tant les del barri més guai de la ciutat més xic com les del barri més humil del poble més petit.
Perdoneu el rotllo, però és que aquest tema, juntament amb el de la sanitat, el trobo profundament injust especialment a Salt.
Salutacions.
Quan parlem d'escola pública com un tot homogeni pequem, com a mínim, d'ingenus. A quina escola pública ens referim? A les del centre de Girona o de la zona de l'Eixample? A les dels pobles del voltant (Celrà, Sant Gregori, Bescanó, Vilablareix)? A les de barris com Santa Eugènia o Can Gibert del Pla? A les de Salt?
Em sembla que és necessari que concretem, perquè és evident que l'escola pública no és una sola, no és un tot homogeni sinó que entre els centres que la componen hi ha diferències abismals.
M'hauria agradat portar als meus fills a l'escola pública, però anys enrera en el moment de matricular-los em tocava La Farga, amb un percentatge d'un 80%, ja aleshores, de nens de NEE. El Pla començava a agafar la mateixa inèrcia i ho vaig tenir clar: els havia de matricular a la concertada.(Per cert, el que trobo en aquesta escola, on tenim un percentatge considerable d'immigració és més reflex de la societat que el que pugui trobar en alguna d'aquests centres públics "envejables").
Evidentment, si hagués viscut en algun altre lloc l'escola pública hauria estat la solució natural, no m'hauria plantejat altra cosa.
M'alegra que hi hagi aquest centre de nova creació, El Gegant del Rec, i que gent d'aquí hi hagi apostat. Molta sort i endavant! Però, com en Dani, penso que la recerca de l'equilibri social a les escoles no hauria de dependre del gest d'alguns ciutadans conscienciats sinó d'aquells que tenen la responsabiblitat d'administrar-la.
No conec Salt, així que començo demanant disculpes pel que pot semblar un atreviment. Sí conec, però, la problemàtica a les escoles pel que fa a la qüestió de la immigració.
Em sembla que algú a les altes esferes té tot l'interès de fer-ne un problema, de la immigració. Països del nostre entorn, amb anys d'experiència en la recepció de nouvinguts, han pres mesures diferents, algunes de millors, altres d'errònies (que els ho preguntin als francesos). Com és que semblem no haver-ne après res, a casa nostra? Què és això de separar per procedències?
És ridícul, el món real no és així. Perquè ho ha de ser l'escola? No han sospesat avantatges i inconvenients d'una tal política? No se n'adonen, que els guettos a les escoles són futurs guettos a la societat?
Sisplau, que hi posin gent amb cervell, a dirigir qüestions importants!
Jo sí que sóc de Salt, encara que fa 8 anys que visc a Barcelona. Però cada cap de setmana torno a Salt i la meu mare ès mestra a l'escola La Farga, de Salt, una de les escoles amb més inmigrants de tot l'Estat. Em sembla bé tot això que dieu, però em sembla que costaria molt de fer. L'ajuntament s'hi hauria d'implicar totalment i fer un pla especial perquè totes les escoles fossin iguals. Ès normal que quasi ningú que sigui de Salt de tota la vida vulgui portar els fills en una escola com la de la meu mare, perquè no s'hi aprèn, és perillós etc. Ès tan senzill i tan difícil com arreglar el col·lègit d'una manera que tothom hi vulgui anar i que l'educació sigui bona. Per fer això cal, però, planificació urbanística, social, extraescolar, associacions veïnals... Cal treballar amb tot el teixit. Això s'ha de fer però és complicadíssim.
Actualment a les escoles i des de fa ja uns quants anys a Salt els alumnes nouvinguts es passen una sèrie d'hores setmanals en classes a banda. No em sembla pas tan diferent d'això que vol fer ara l'Ernest Maragall. Mentre els tinguis separats només durant un temps no massa llarg, no hi ha problema d'integració, més aviat al contrari, els redueixes el trauma d'inserir-se en una societat tant diferent per a ells. Ara bé, si els alumnes se separen amb un exces de temps o en males condicions, el remei pot ser pitjor que...
Està clar, amb comentaris tan ben argumentats (gràcies!) que a Salt hi ha tema i teca a debatre. M'agradaria dir que és el moment de passar a l'acció, pero no em mullo, no ho tinc gens clar. Esbombombant la carta d'en Pere volia i vull colaborar a ficar al cap a la gent de salt i de girona, que aquí no hi ha res perdut, ni molt meys! I que tots els saltencs hi juguen un paper importatnt. Ni que sigui a vigilar de prop l'administració.
Publica un comentari a l'entrada