02 de maig, 2007

La finestra de l'Onyar, fa uns 50 anys


Em fa moltísisima il·lusió penjar aquestes fotografies antigues del riu Onyar a l'entrada de Girona! Les 4 fotografies, han arribat a pocamandra per la millor de les vies internautes... arran d'un comentari i una resposta.

llegiu-ho aquí.

Aquesta zona de Girona, com les altres, ha canviat tant! Les imatges que ens envia en Dani, són de riuades i nevades... (potser la nevada del Nadal del 62 ¿?). No ho sé pas. Abans la gent no feia fotografies tan sovint com ara i per tant les que es poden trobar al bagul del records són quasi sempre de dies excepcionals.

Aquestes fotos, si bé son fetes des del mateix lloc que les de la Finestra de l'Onyar enquadren més aviat cap a la Guardia Civil, però en qualsevol cas, il·lustrien com el riu Onyar és testimoni de paisatges i vides canviants. Els carrers, cases i gent que l'envolten han anant passant, com la seva aigua. I els veïns que ens ho mirem des de la finestra,també som uns altres.

>> aquí les fotografies antigues

Una estoneta que tingui, ja miraré de fer aquestes mateixes fotos del anys 60 des de la mateixa vista actual. Amb la neu i l'aiguat no m'hi comprometo, però a veure si sóc capaç de repetir l'enquadrament que van prendre al 'ventar els retratos' des del terrat de casa els avis d'en Dani. (Això si, haurà de ser un dia que no faci massa vent i que la bandera -tan grossa- de les casernes s'estigui quieteta i no m'espatlli la foto).

4 comentaris - afegiu-ne un!:

Anònim ha dit...

Sou fantàstics. La Nuria escriu que enganxa. Es una periodista innata o una autora de best-sellers en potència. La vostra cunyadíssima.

núria ha dit...

Pels amants dels anònims, només 'contestar' que de les quatre cunyades que tenim entre els dos, no tenim cap dubte de quina es la única que es pot autoprocalmar 'la cunyadísima'!.

Gràcies-íssimes pels ànims al bloc.

joan ha dit...

feia alguns dies que no passava per aquí i, uau, aquesta història de les fotos de la teva finestra i la d'en Dani és massa!

recordeu aquella pel·licula, com es deia?, en que en Harvey Keitel feia d'un botiguer que cada dia de la vida a la mateixa hora feia una foto del carrer...

Les ciutats, la ciutat, deuen estar fetes d'aquestes coses: records i fotos desde finestres, terrats i aparadors. I de blogs com aquest, fet tan arran.

Mònica ha dit...

Joan ,
la pel.licula que comentes era Smoke, amb guió d'en Paul Auster.
Entre tots m'heu fet recordar de com vaig disfrutar veient-la.