25 de juny, 2007

Els nous "ecologistes". Quina por !

El passat dia 23 de juny es va celebrar a Barcelona el 1er Encuentro Internacional Amigos de los Arboles. Si teniu temps i us ve de gust fer un voleio pel programa, participants i inscripcions, vosaltres mateixos podreu treure les vostres conclusions. Més encara si cerqueu l’opinió d’altres entitats relacionades amb els arbres i l’ecologisme no d’élite.

Amb l’impuls vertiginós de les paraules màgiques: el canvi climàtic, tothom té una opinió. Això sí, opinió respectable la de tothom. La de tothom, eh? No només dels que tenen els medis econòmics i de propaganda al seu abast.

Ja veurem en què queda, d’aquí uns anys, el tan anunciat canvi climàtic esventat tan profusament pels medis oficials. Algú se’n recorda com evoluciona avui en dia el forat de la capa d’ozó ? Algú se’n recorda que fa uns anys va ser també la frase estrella? Tot fins que un any determinat el fumut forat va disminuir, de cop i volta, sense que es tingués una explicació plausible.

El sistema ho engoleix tot. I molta gent, sense una solvència provada uns i amb ànims de copiosos beneficis d’altres, s’apunta al carro.
L’Antón Uriarte, per exemple, té una altre opinió sobre el tema del canvi climàtic. Interessant per què sempre basa les seves conclusions en dades molt científiques i quan dic científiques vull dir amb un profund coneixement del que està parlant. Ell és geògraf i climatòleg, estudiós del clima des de fa més d’un quart de segle.

Tornant a la trobada, si feu una ullada els participants d’aquest primer encontre d’”arbristes”, veureu que hi ha una interessant barreja de personatges: polítics de diverses menes, empresaris espavilats, vividors i possiblement algun despistat.

En tot, no em puc estar de dir que el personatge de la foto, que em perdoni, però a mi em fa por. Por en tota l’extensió de la paraula.

8 comentaris - afegiu-ne un!:

Dani Coll ha dit...

Hola Enric,

Per què et fa por el Gore ? Has vist el seu documental ?

Jo trobo que no està gens malament que un polític s'impliqui tant en el medi ambient... no és gens habitual. Un altre tema és que tingui més o menys raó en les seves afirmacions, però com a suport a la conscienciació em sembla bo.

Em llegiré el que recomanes de l'Antón Uriarte.

A reveure,

Sylvestris ha dit...

Ecologisme no d'élite? jaja D'on ho has tret això?

enric ha dit...

Dani, gràcies pel comentari.
No és per el seu documental que em fa por, no l’he vist, segur que està admirablement ben fet. Només faltaria.
Crec que tots aquests polítics que han arribat a un cert punt de la seva carrera i que han de plegar o els fan plegar, el que haurien de fer és desaparèixer de l’escena mediàtica.
Gorvachov, Clinton, Aznar, ara aviat segurament Blair (ja em diràs tu, a posar pau a l’orient mitjà).
Haurien de plegar, si més no, per lo indecent dels honoraris que cobren per cadascuna de les seves intervencions.
I, sobretot, perquè tots, sembla ser, es mouen amb la finalitat d’afavorir certs interessos de poders econòmics, aprofitant la seva popularitat.
L’opinió de temes tan complexos i tècnics com ara l’execució de grans infrastructures, solucions per millorar el medi ambient, la llengua, la salut, etc. s’hauria de deixar en mans dels experts. Quan entren els polítics ho emmerden tot.
És la meva opinió.

Sylvestris ha dit...

Opinió respectable i crec que compartida.
Jo crec que moltes vegades prenen la funció de "ninot de circ" o com és el cas de l'Aznar, ficanassos esquerps.
Com que són persones de les quals s'en ha parlat molt al dia dia,la
societat i la gent els coneix i per tant, empreses, comunitats, sectes (el que sigui) ho aprofiten per, a través d'aquests polítics, enviar missatges.
Com que evidentment això es fa a canvi de molt caler, els missatges que venen a expressar aquesta gent són enverinats i amb interessos econòmics immensos.
El tema del canvi climàtic... jo la veritat l'Al Gore l'he vist des del principi com el titella que tenia per objectiu moure la gent, ignoro a costa de qui i de quins objectius perquè això evidentment és secret de mort, però ha obert una mica el debat.
Jo suposo que és la comunitat científica la que l'ha fet moure, per la sencilla raó que aquesta comunitat és molt gran i necessiten algú amb força mediàtica i saber parlar mínimament bé per arribar a la societat d'una manera fàcil i amb un llenguatge de parvulari. Amb el que si comparteixo totalment, és que el paio ja comença a ficar el nas allà on no el demanen però en fi, veig que per ells és inevitable perquè tots fan el mateix (i llavors emmerden).
Segurament l'Antón Ugarte, pertany a una comunitat científica que no té tant "poder" i ha de fer ell el paper de mediàtic i donar la cara.

Anton diu coses interessants però tant detractors com defensors del canvi climàtic tenen molts punts de vista, hipòtesis i teories criticables per la dificultat de treballar amb un sistema caòtic, l'atmosfera.

Salut

enric ha dit...

Realment es fa difícil destriar de tot el munt d'informació que rebem la que és certa de la que ve donada pels poder que mouen interessos descomunals. Per aquesta raó, possiblement moltes vegades, la caguem donant crèdit a informacions tendencioses, i en d'altres ocasions, l'espifiem també, per no creure'ns notícies que són veritablement certes.
Salut i gràcies pels comentaris.

Dani Coll ha dit...

Sí. En aquest sentit que expliques estic d'acord que els polítics haurien de saber plegar a temps.

També estic d'acord en que els temes com el canvi climàtic han de ser analitzats per tècnics qualificats. La feina dels polítics hauria de ser bàsicament d'escoltar i valorar les anàlisis fetes per aquests i ser capaços de portar a terme les solucions proposades.

Sí. Ja sé que les coses no van així, però haurien d'anar-hi, no?

L'Al Gore no sé si té interessos amagats o és un intent de lluïment personal, però el seu documental va obrir els ulls i sensibilitzar a molta gent que ignorava el tema (especialment als USA). És en aquest punt on considero que va fer una bona feina com a difussor d'una situació. Altra qüestió és que ell vulgui només fer-ho per cobrar uns honoraris. Si és així, totalment d'acord a denunciar-ho.

Els casos de l'Aznar i del Blair ja són més clars. El cinisme no té ni limits ni fronteres.

Salutacions.

joan ha dit...

A mi això d'en Gore em té despistat... i com que encara no he pogut veure el documental, no se...
Però aquí sempre es pot aprendre alguna cosa: gràcies per l'interessant enllaç al bloc d'Antón Uriarte.

Anònim ha dit...

Recordeu que l'Al Gore es va presentar contra Bush a les primeres eleccions que aquest va guanyar...amb les corresponents trampes. No vull defensar l'Al Gore, pero pot ser amb ell ens hauria anat millor que amb el terrorista d'Estat que encara es a la Casa Blanca.