03 de juliol, 2007

Temps de viatges...

[ I jo no vull fugir d’enlloc, jo senzillament me’n vaig de viatge per sentir viu el temps – tots els temps -, per sentir-me viu en el temps; no per perdre de vista el que tinc prop, no per deixar darrera i en oblit qui sóc, sinó per tenir prop el que m’és lluny, sabent-me algú que es fa més ell mentre va de viatge, perquè el viatge li permet deixar-se seduir l’ànim i l’ànima pel que l’envolta, li permet el gaudi permanent de cada instant, fins i tot dels somnis. Viure l’efímer com a totalitat del ser. No importa on, ni cap a on. De viatge, sempre de viatge ]

Josep Piera. Seduccions de Marràqueix.


Voldria dedicar aquestes paraules manllevades, a la gironina morta al Iemen. I a tots aquells cors viatgers d’arreu, a qui la mort els hagi atrapat en l’entusiasme d’un viatge.

0 comentaris - afegiu-ne un!: