Ànimes-bomba
Aquests dies, després de les detencions al Raval de Barcelona, alguna cosa, m'ha portat a voler veure aquesta pel·lícula -Paradise Now-, que intenta que ens posem a la pell d'un palestí suïcida. Tot un exercici. És tan fàcil creure en la no-violència lluny de les garrotades! La humanitat, sovint, és una autèntica salvatjada.La peli no es cap estrena. Ni idea de si és fàcil de trobar. La vam agafar a la Nouvelle Vague, el nou vídeo club d'autor, que l'amic Fede acaba d'inaugurar al barri Vell de Girona i a qui, des d'aquí, li desitjo sort i li faig propaganda. (bona idea Fede: sort!).
En Dani , a qui m'agrada llegir-li el cine, hi diu:
...Viure a la franja de Gaza i ésser palestí no deixa moltes opcions a la llibertat. És potser una presó més ideològica que no pas física, però igualment punitiva i injusta. Saïd, en un principi sembla triar el camí de la raó per sortir-ne, però desenganyat per les successives derrotes del diàleg i per redimir-se del passat del seu pare, finalment es deixa convertir en màrtir i triar el paradís que li ofereix la resistència. Al cap i a la fi, en les seves pròpies paraules : "...no tenim res més que els nostres cossos per lluitar per la nostra llibertat."
3 comentaris - afegiu-ne un!:
Us va agradar la peli ?
Jo crec que moltes vegades fa més una història, un llibre o una pel.lícula per comprendre un problema que no pas la política que, ni sap ni vol ajudar a resoldre.
Merci per la referència.
Si, si ens va agradar! Està molt ben feta i tens raó que ajuda a entendre la situació. En Said és un soldat (és a dir, està disposat a matar i a morir per una idea), però ell pertany a un exèrcit (és a dir, a una organització per defensar -o imposar- amb violència una idea), que no té més recursos que els cossos dels seus soldats. Tot plegat, una bona merda.
Sembla una pel·lícula tant interessant com dura. I teniu raó, a vegades s'entén més una situació amb una pel·lícula que amb qualsevol actitud o discurs polítics.
Publica un comentari a l'entrada