Quan se'n van els colors...
|
|
Les fotografies de nit, sense un bon equip, son així, dolentes. A l'hivern, massa sovint, quan arribem a casa ja és fosc. Massa sovint, massa gent, viu la claror del dia sota el sostre de la feina, i a casa, a l'hora de sortir al balcó, és de nit. No em queixo. Ho constato com un dany col·lateral afegit al bé de treballar i incorporo aquestes imatges a 'la mirada quieta al riu', del pocamandra. Una finestra nocturna, avui, que el riu porta un xic mé d'aigua que fa dies, posarà un punt de fidelitat a la col·lecció. Perquè són moltes, moltes, les sortides a la finestra, quan han desaparegut els colors. (vès qui remei!)
4 comentaris - afegiu-ne un!:
I sense que suposi descartar cap dels blogs que visito i que llegeixo, uns dies del dret, uns dies del revés i uns dies en diagonal, m'he de mullar i aquí teniu la meva llista de premiats:
Pocamandra perquè em recorda la quotidianaitat que de vegades no valoro
Veina:
De tothom és sabut que l'Onyar traeix, tan petit, quiet i inofensiu que sembla i després, en un tres i no res, unes crescudes, una rabia, una força... pero com ens l'estimem i més els que tenim el privilegi de poder-lo veure des de la finestra, encara que sigui fosc!
si, si, veïna; precisament per que és un luxe tenir un riu a la finestra a can pocamandra hem posat una finestra al riu. Les hiperfotografiades façanes de Girona , no serien ningú, sense emmirallar-se a l'aigua de l'Onyar, oi?
hola! l'altre dia vam coincidir a la gala dels premis Arte y pico ;-)
Si et sembla bé el linko des del meu blog.
Publica un comentari a l'entrada