13 de gener, 2008

Tomàquets de penjar per sucar

Tot el sol, tota l'aigua, tots els nutrients del sòl del nostre hort, concentrats i conservats durant setmanes dins les finíssimes parets d'aquestes fruites estiuenques, per delectar-nos amb el seu sabor i el seu aroma aquests mesos que tot s’adorm.

8 comentaris - afegiu-ne un!:

núria ha dit...

Mmmm, boníssims! Cada tomàquet de sucar de Teià, es torna una 'tomata de xucar' quan arriba a Girona. El canvi de gènere no li treu el bon gust: ventatges de ser una tomata (ai! un tomàquet!)

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

La imatge de la tomata sobre el blanc fa una bona impresió artística.

Cosespetites ha dit...

Precioses tomàtigues (ampliant el diccionaria de varietats lingüístiques); la pregunta és si el sabor és el d'abans, el de tomàtiga de veritat, o el de no-res dels hivernacles macro-hormonats.

Jo Mateix ha dit...

Semblen de penjar de veritat.

enric ha dit...

I tant que són de penjar de veritat. I el que aguanten ! Des dels mesos de juliol-agost que estan penjades esperant ésser cruspides. Untades a una llesca de pa del bo (difícil de trobar) i amb un raig d’un bon oli, què més volem ?

Núria ha dit...

Associo les tomates de penjar amb l'hivern. Són aromàtiques i fan que el pa tingui un gust especial. I sort que les tenim, perquè les altres no tenen gust de res.

Quin contrast la foto en el fons blanc!

Jesús M. Tibau ha dit...

Són fantàstics aquests tomàquets i, a més, tenen la mida justa per fer un pa amb tomaca.
T'ha quedat molt bonic el post.

josepmanel ha dit...

Tomàquets de penjar... Quina sort poder gaudir-ne ara. A veure si encara quedem perquè em passes la llavor.