El plaer de fer el pa a casa

Un d’aquells petits plaers de la vida que requereix paciència, sobretot al principi, és quan elabores el teu propi pa a casa.
Els gaudis són diversos. Podem començar a fruir amb les aromes primàries dels ingredients. Amb la textura que et transmeten als dits a mesura que la massa va agafant la consistència adequada abans de deixar-la fermentar i l’aroma que desprèn aquesta. El perfum que s’apodera de tota la llar quan el pa està a punt de ser desenfornat. I per últim, assaborir el pa fet per cada u i al gust de cadascú.
De bon principi us puc dir que és fàcil fer pa. Això sí, és primordial no desanimar-se quan veus que les primeres fornades no surten com voldries. Només cal seguir més o menys les instruccions que tingueu a ma ja sigui d’un llibre, d’algunes notes que us pugui haver passat algun amic, o del que podeu trobar a la xarxa, com aquesta . I per descomptat que fa molt la pròpia experiència.
Si em permeteu, us puc intentar orientar perquè no caigueu en els meus nombrosos i estrepitosos fracassos.
En principi us donaré les proporcions bàsiques que jo faig servir per mig quilo de farina (ja sigui integral o blanca però, sempre millor si és de bona qualitat):

20 grams de llevat de Paris.
10/15 grams de sal.
300 c.c. d’aigua (aproximadament depenent del tipus de farina)

--Tot hauria d'estar a temperatura ambient d’uns 20º com a mínim.
--S’hi posa la farina al marbre fent un forat al mig per poder afegir l’aigua o bé en un recipient prou gran com per poder barrejar els ingredients.
--S’esmicola el llevat i es barreja amb la farina.
--Es va afegint l’aigua poc a poc on prèviament s’ha diluït la sal.
--Quan aquesta massa va tenint una consistència que no s’enganxi molt als dits es comença a treballar amb les mans afegint farina o aigua, si cal, fins que la massa adquireix una textura com si fos de goma ben tova i no quedi enganxada als dits ni a la superfície on s’ha amassat. Aquesta fase pot durar més o menys temps segons les proporcions. Paciència. A vegades en deu minuts està llesta i d’altres pot passar de la mitja hora.
--Un cop la massa queda tipus “goma”, s’ha de deixar reposar coberta amb un drap de cotó ben net perquè el llevat fermenti. Això fa pujar la massa aproximadament el doble. Les condicions ambientals òptimes han d’ésser, com a mínim, d’uns 20º El temps aproximat per la fermentació, en aquestes condicions i amb aquest llevat, és d’una hora o una mica més.
--Quan ja ha pujat es torna a amassar una mica i es procedeix a col·locar-la, jo recomano al principi, en un motlle on quedi el doble d’espai del que ocupi la massa. La deixem un quart d’hora que torni a pujar una mica la massa, fem uns talls diagonals d'un centímetre a sobre la massa, l'empolsaguem amb una mica de farina per sobre i l’enfornem.
--El motlle l’hem de untar lleugerament d’oli i empolsegar de farina perquè no s’enganxi en el procés de cocció del pa.
--El forn a d’estar escalfat prèviament a uns 200º i el temps aproximat de cocció hauria de ser d’uns 40 minuts, abaixant la temperatura a 180º als deu minuts d’haver-lo ficat al forn. Aquest pas, per mi, és el que més s’ha de fer servir l'experiència i la intuïció. En funció del tipus de forn es farà abans o necessitarà més temps. Cal estar atent sobretot en les primeres provatures.

Si el resultat és prou bo, la satisfacció és immensa.
A més a més tornes a adquirir la dimensió que les coses, de vegades, no es poden tenir immediatament necessiten el seu temps.