Paraules i més paraules

M'agrada aquesta imatge. Per mi, il·lustra la divertida situació actual de desconcert en el món de la lletra escrita des que internet es va ficar a les nostres vides (a les dels uns més que a les dels altres). Ara ja no sabem si 'va més a missa' una cosa publicada en paper o una cosa 'penjada' al ciberespai. El cas és que si no ets a la xarxa no existeixes, però des de la xarxa tothom vol el seu tros de paper (per tocar i posar a la butxaca). Una llei recent que no recordo, obliga a les administracions a posar al ciberespai tooooota la paperassa abans del 2010 i grapats de tècnics municipals de tota mena van bojos digitalitzant arxius i dades arrugades. Entretant, els més internautes van bojos també per editar en paper el millor que hi ha per aquests webs de Déu. Personalment, he perdut coses a la xarxa que sort que les tenia en paper, i a l'inrevés, sort de la xarxa per recuperar papers perduts! En fi, en certa manera aquesta situació, així com de tràmit, m'agrada. Té el punt apassionant de tots els misteris: com acabarà? Desapareixeran el llibres com diuen el mes tràgics? O bé ( i canviant de tragèdia) morirà internet en mans de la cesura, sota l'eterna excusa del bé i la seguretat de tots?

Sigui com sigui, aquest llibre que és a punt de sortir del forn, 'empapera' 100 blogs catalans que van participar a la primera catosfera literària. És un projecte entusiasta, que es veu portat amb il·lusió i estima i que ara arriba al seu primer fruit (parlant dels fruits en paper, és clar! que dels altres ja poden presumir de bona collita!), i vés per on, però Pocamandra hi és també pel mig. Vaig participar mig per curiositat mig per casualitat, i ara la il·lusió és ben sencera. Tenir quatre ratlles en aquest llibre em fa com gràcia i vergonya a la vegada. I és que em temo que entre el desconcert que deia abans, jo tiro més aviat cap al grup que encara ens sembla més 'serio' el 'paper' que la 'pantalla', com si el primer, davant la sovint efímer galàxia internet, fos garantia d'haver pensat les coses més de dues vegades. Mmm no sé, paraules pròpies tan ben editades em fan mitja basarda (però la il·lusió és ben sencera, insisteixo!). El més important, se'ns dubte, és que les paraules, pròpies o alienes, series o disbauixades, ben mesurades o massa espontànies, són ben vives i viuen i reviuen tan en paper com per pantalla! Sobreviuen a la imatge. Fabulós!

>>Aquí teniu la història del llibre.
Es presenta el dia 17 a Vallromanes. I a volar!