Empremtes...
Tal i fa on anem i perquè;
el que queda,
és l'empremta
que som capaços de deixar.
I a què ve això?
Només que he llegit un frase
que m'ha sorprès :
<< totes les famílies felices s'assemblen;
les infelices,en canvi,
són infelices a la seva manera >>,
i hi estic pensant.
ja em perdonareu...
el que queda,
és l'empremta
que som capaços de deixar.
I a què ve això?
Només que he llegit un frase
que m'ha sorprès :
<< totes les famílies felices s'assemblen;
les infelices,en canvi,
són infelices a la seva manera >>,
i hi estic pensant.
ja em perdonareu...
4 comentaris - afegiu-ne un!:
Sí, per què som feliços al 100% sempre? O tal vegada hi ha un percentatge d'infelicitat dins la nostra felicitat? Això no és el que marca el nostre grau de satisfacció/ insatisfacció davant la vida? Jo també hi penso a vegades...
Deu n'hi do, la frase. No hi havia pensat i així, d'entrada, no sé si li veig "peròs" o no. En qualsevol cas, estic d'acord que és important l'empremta que cadascú de nosaltres deixa, en un moment determinat, en algú altre.
No hi he pensat massa, però no acabo de tenir clar que les famílies felices s'assemblin, tant les felices, com les infelices ho són a la seva manera.
La llàstima és que les nostres empremtes no duren gaire....un cop de vent les esborra! i tot seguit passa algú altre i deixa una empremta que després esborra el vent.... La cunyadíssima.
Publica un comentari a l'entrada