17 de juny, 2008

Aquell any de la sequera que tan plovia....

Aigua a l'Onyar, i aigua arreu de les nostres contrades. Aquesta primavera del 2008 ha estat de les mes plujoses. Tinc la sensació que d'aquí uns anys, quan la memòria tot ho confongui, recordarem aquestes dates com "aquell any de la sequera que tan plovia!"

La nostra finestra no es podia perdre la crescuda del riu. A nosaltres ens ha enganxat pel Maresme, però tenim la sort que en Miquel, una vegada més, ens ha fet la guàrdia. Al seu blog hi podreu veure mes fotos i un vídeo i tot de com corre l'aigua! (gràcies!)

3 comentaris - afegiu-ne un!:

La veïna ha dit...

Precisament fa una estoneta també ho estava mirant des del balcó. Quina llàstima que no estigui sempre així d'ample, el riu!

Ferran ha dit...

Jo no sé si el temps és boig, com diuen. Sí sé, però, que les pluges han arribat a Catalunya en el moment precís. Sort d'aigüats!

Anònim ha dit...

Al meu país un temps sense ploure provoca una forta sequia i una pluja fina es torna aiguat.I nosaltres, qué fariem sense parlar del temps? La cunyadíssima