26 de juny, 2008

Els dragons de l'Onyar

Els dragons de l'Onyar. Dit així semblaria que estem parlant d'uns animals mítics, que visquessin a les ribes del riu Onyar al seu pas per la ciutat de Girona, alimentats per les més diverses llegendes.
Fa uns dies varem trobar aquest parell de simpàtics animalons en un dels forats de la canalització a la llera del riu Onyar.
Lluny d'ésser un animal llegendari i perillós, el dragó comú (Tarentola mauritanica) és un animal que viu molt a prop dels nostres habitatges sovint, fins i tot, dintre d'ells. La seva alimentació és insectívora.
Hi ha la creença, d'altra banda errònia, que quan es troba un d'aquests animals dins d'un armari de casa i, de vegades amb la roba foradada, és que han estat rossegades per algun d'aquests rèptils de la fotografia. Molt probablement els culpables d'aquesta desfeta són les arnes. Aquestes sí que són unes papallones que ingereixen roba entre d'altres materials.
Els dragons el que fan precisament és alimentar-se d'aquestes papallones menjadores de roba.

9 comentaris - afegiu-ne un!:

Ferran ha dit...

Els trobo bonics i inquietants alhora. Sí, definitivament prefereixo mirar-me'ls a través de la pantalla de l'ordinador que cara a cara! :-)

Puji ha dit...

Els dragons són unes bèsties apassionants.

Ets de Teià? Ens coneixem?

Marina Arrogante ha dit...

Sempre m'han fascinat aquest animalons i em sap greu que la gent els mati basant-se en creences de pa sucat amb oli.

enric ha dit...

Ferran, són totalment inofensius malgrat l'aspecte tant "amenaçador" que tenen.
Jordi, “corro” per Teià.
Marina, sí que són fascinants, a més tenen unes adaptacions increïbles com ara poder pujar per un superfície tan poc porosa com un vidre.

La veïna del Carme ha dit...

Quina casualitat que hagis escrit sobre dragons: precisament fa 3 dies en va entrar un a casa i es va estar 2 dies visquent en un racó del sostre. Era guapíssim, es podia estar hores i hores quiet enganxat al sostre. Això sí, més li valia no baixar gaire no fos cas que el gos o el gat hi volguessin jugar. Així que un habitant més a casa, que no fa mal a ningú.

Però al tercer dia ja no l'he vist més. Ignoro si ha marxat de casa pel seu propi peu o si ha trobat un racó més discret. Sigui com sigui, a casa sempre serà benvingut!

Anònim ha dit...

Gràcies pels vostre comentaris. Sempre m'havien dit que es menjaven la roba i això explicat per gent "de poble de tota la vida". Al jardí n'he vist algun i sempre he intentat evitar que entrés a casa a alimentar-se del meu tèxtil. Bé, ara ja sé que no és així, però no li diré a la veina "de poble de tota la vida" perquè continuarà sense creure-s'ho. Els mites populars costa de desterrar! La cunyadíssima.

enric ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Veïna del Carme, potser el veuràs més fàcilment prop d’algun punt de llum que tinguis per allà. S’espera a que arribin els insectes atrets per la llum per endrapar-los.
Cunyadíssima, realment són una meravella de la creació els dragons. Una altra cosa que posseeixen és la capacitat de modificar el seu color de pell en funció del fons per on normalment es mouen.

Kostas ha dit...

Beneïts animalons, però tenen cara de tenir mala llet no?

Fajardo ha dit...

curiós l'article! amb el que m'agraden a mi els animalets aquestos...

salutacions des d'Alacant!