L'estiu no para el món

Quan la calor apreta, sembla que el món s'aturi.

Fa dies a la recerca desesperada d'aire fresc, penjava fotos de neu. A fora però, algú s'ho prenia amb més filosofia... i el vaig retratar sense permís. És la pura imatge de la calor a última hora de la tarda quan ja sembla que no pots més.

I així va passant l'agost. Sembla que el món s'aturi, però no. Al Caucas han arribat les bombes sobre gent que no entén res. Al Iraq segueixen les víctimes entre els qui ja ni cerquen explicacions. A la Xina s'hi juguen unes Olimpíades on, entre il·lusions i festa, hi germina el dubte de la coherència de la nostre societat globalitzada. Més a prop, la MAT s'obre pas assecant paisatges en nom del consum (que no del progrés!) i a tots plegats ens han etiquetat amb una crisi que costarà de treure'ns de sobre. A can polític, els que treballen, intenten defensar com poden, un estatut escanyolit, escanyolit...

Res s'atura. El món continua girant, i és ple, molt ple, de gent entusiasta i plena d'alegria. Perquè com deia, en Joan Salvat Papasseit: “... Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa. Avui demà i ahir, s'esfullarà una rosa, i a la verge mes jove li vindrà llet al pit”. Bon estiu