Nostàlgia i futur en català
Ara que fa els 25 anys (enhorabona i gràcies!), no puc deixar de recordar la tele catalana de la meva infància preTv3ssiana, i he buscat per la xarxa, a veure si trobava algun vídeo de Terra d'Escudella o d'en Tarota o d'en Nas (gràcies estudis de !). No hi ha hagut sort (potser hauré d'esborrar el títol del post anterior ¿?) . M'hagués fet gràcia desenterrar de la meva memòria una estona d'imatges en blanc i negre, parlades i rigudes en català. Em volia fer un regalet, avui que celebrem la Diada. Si trobeu alguna cosa...
Aquesta d'avui és la diada del català que fa un any estava emprenyat i ara ja només perplex. A on anem? Jo, com que porto l'optimisme d'aquelles que estem fabricant un nen, em veig capaç d'escriure que no ho veig massa clar sense enrabiar-me, i m'il·lusiona creure'm que no està tot tan malament i que de tanta sacsejada només en pot sortir alguna cosa bona, i qui sap si els requetebesnets del nostre fill coneixeran una terra catalana sobirana (al·lucino?.... les hormones, ja se sap).
2 comentaris - afegiu-ne un!:
Deixa'm que em posi seriós... estic convençut que la conjuntura política a Europa és favorable als interessos dels països (encara) sense estat, com el nostre. Com això és un comentari i no un llibre, només et diré que és incompatible una UE formada per estats grans i forts. O els integrants de la Unió s'atomitzen (50 Eslovènies, vaja), o això d'Europa no té futur.
En qualsevol cas, visca Catalunya!
Enlloc, de moment, estem mostrant que ens importa més la pela que res més, estem perplexos no pas pel que no ens deixen ser, sinó pel que no ens deixen gastar... en fi, estic emprenyada...
Petons!
Publica un comentari a l'entrada