Amb la il·lusió de l'intercanvi d'experiències, penjo al Pocamandra una crònica personal molt interessant que em fan arribar des de Washington, des d'una Universitat de Sords. Sí, sí, de sords. Una universitat sencera de sords. Els americans tenen de tot ( no?) :
ELS AMERICANS TENEN CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA,
ESTIMEN LA DIVERSITAT.
Hola blocaires!
Estic vivint una mena de miratge. Per això, vull cridar als quatre vents: els americans no són imperialistes, estimen la diversitat! De veritat! Els americans no es creuen el melic del món! Són gent molt maca! Fins i tot tenen consciència lingüística!
El crit és provocatiu però deixeu-me que m'expliqui. Sóc un professor de la Universitat de Vic que estic fent una estada de recerca a la Gallaudet University de Washington. Aquest estiu vaig fer un curs accelerat d'anglès ja que temia que si no parlava un angles acadèmic, faria el ridícul i em mirarien amb un cert aire de menyspreu. Però, no! M'he trobat amb una gent hospitalària i comprensiva.
Ja sé que la meva estada no és representativa de tot el que passa a EUA però aporto la meva experiència. Estic en un microcosmos molt particular: la Gallaudet és una universitat per a sords on l'idioma vehicular es l'American Sign Language. Abans que l'anglès. A tot arreu: a les classes, al bar, a tots els edificis del campus, professors i alumnes es comuniquen, principalment amb la Llengua de Signes dels Sords. És molt maco el respecte que tenen per una llengua minoritària. A la universitat, la majoria són sords. El rector també és sord.
També hi ha professors oients però tenen tant de respecte pels signes que, fins i tot mentre parlen entre ells en anglès, simultàniament es comuniquen en signes. Us he de dir que la consciència és altíssima. M'han passat coses curioses: un dia a les 7 del mati em va trucar una professora veterana al mòbil (d'uns 60 anys) perquè em convidava a esmorzar. No la coneixia de res. Es va interessar moltíssim pel meu projecte. No em va parlar en cap moment de les seves coses!
Fora de la Universitat també he respirat consciència lingüística. En unes galeries comercials de Washington vaig comprar un llibre de contes en anglès per regalar al meu fill. Una altra senyora em va preguntar mig sorpresa: - "Vostè compra un llibre en anglès perquè el seu fill aprengui anglès?" I ella mateixa va afegir: - "Doncs jo en compro un escrit en espanyol perquè la meva néta aprengui el castellà". La veritat és que l'espanyol està de moda als EUA. Tot allò que és hispano... provoca simpatia. Suposo que és per la salsa, i la fiesta... Bé, depèn de en quins ambients. A la Universitat m'han preguntat també pel tema nostre: el català. Els alumnes no ho entenien gaire. Jo ho resumia així': -"Espanya és al contrari que els EUA. Vosaltres teniu una nació i molts estats. Espanya, en canvi, és un sol Estat amb diverses nacions a dins". Crec que aquest és el kid de la qüestió. A Catalunya ens entestem a voler estructures d'Estat i ens oblidem que el més important és la Nació: la gent, el poble, la llengua. De què ens servirà gestionar els ports o aeroports (que també és important, però no tant) si no tenim consciència de poble?
Al vespre, he tornat a la residència a sopar. Ui! M'he despertat d'aquest miratge! S'ha acabat el meu somni que havia fet realitat! He obert la tele i només hi he vist una cosa: USA, USA i USA. Tot són barres i estrelles! Els noticiaris han dedicat més de 10 minuts a parlar del somriure de la Pallin! Només tenen al cap la crisi financera! Com si no passés res més al món! Per sort guanyarà Obama i el món serà una mica més divers! Obama for president! Segur que si!
-----
|
11 comentaris - afegiu-ne un!:
Als USA tenen molta feina per fer veure al món sencer que són bona gent. Que segur que hi ha un munt de gent maquíssima, però els seus governants, les seves polítiques, el seu tarannà històric ha fet molta feina en la seva contra.
Al marge de si gran part del poble català té, o no té, consiència de Nació, (tot un debat) jo tinc la sensació que ens estan americanitzant tant i tant, que tot s'acabara diluint. I no m'agrada massa. Aquí, també sembla que no passi res més que la crisi (que ve d'allà), també ens agobien amb el somriure de la Palin, i portem més d'un any excessivament (per comparacio amb la resta del planeta) informats de les eleccions americanes. Com diu la meva amiga Anna: Que em deixaran votar????.
No sé si els pobles del Rift bérebere, per exemple, tenen problemes d'hipoteques Ninja!
Sí. És el que hi ha.
El món és globalitzat i tot el que passa arreu ens afecta, però el que li passa al germà gran, sempre ens afecta més. Això de la crisi n'és un cas ben clar. I és que, malauradament, la pela és el que regeix el món.
Aquests dies estic pensant que desitjo que guanyi Obama. No crec que aporti grans canvis, però és que si hi ha més republicans, la cosa encara serà pitjor. Per ells, pels americans.... i finalment també per nosaltres.
Salutacions.
Núria, com va el teu projecte ? Aquest sí que és important !
Una universitat per sords és molt bona oportunitat per ells. El quid de la questió seria saber si és millor això o que la gent sorda pugués graduar-se en una universitat normal.
És el problema. Són guetos aquesta mena de centres? O és el millor per a tots per què no es disparin les despeses en adoptacions. Sí, és clar, hem de vigilar les despeses socials que no es disparin, en canvi les armamentístiques, els exèrcits, les despeses en guerres, en protocols, en monarquies, i ara per fi en ajudar els pobres banquers i grans empreses immobiliàries, pobrets que estan molt malament ells...
Una altra mirada fa respirar, algunes vegades...si hi ha gent amb consciència, no deu estar tot perdut!!!
poden ser molt capitalistes pero crec que son un clar exemple de que un com la gent esta divesificada amb els seus problemes logics. Para ser tolerant amb la diversitat cultural una bon metode es viatjar. En el quadern de viatges si el articles m'inspiren els agafo com idees per pròxims destins
I quin profe era?
Hola. Entro al teu blog per primer cop gràcies a l'Eduard, un altre blogaire. M'ha enllaçat aquest teu post perquè sap que estic interessada en les llengües de signes. M'ha semblat al·lucinant el que expliques. Només coneixia l'existència d'una universitat que fes servir una llengua de signes com a llengua vehicular, i val a dir que no és presencial (és al Brasil, i les classes es fan en línia perquè hi puguin assistir alumnes d'arreu del país).
Gràcies per la informació.
Si t'interessa la Llengua de Signes, la Gallaudet University és un lloc molt particular. Molt especial. Està mitificat per tota la Comunitat Sorda Mundial. Si llegeixes el llibre "Veig una veu" d'Oliver Sacks ho entendràs. Durant el març del 1988 els estudiants es van mobilitzar reclamant un rector sord. La protesta, que va ser coneguda amb el lema "Deaf president Now" va triomfar. És una història molt maca, emocionant, fa posar la pell de gallina.
Moltes gràcies. Rellegiré el llibre de Sacks.
Publica un comentari a l'entrada