De bon humor, que l'humor és cultura

De bon humor varem anar ahir al vespre, al Municipal de Girona, a escoltar l'espectacle d'humor marroquí, que enguany, i com a novetat interessant ha programat el Temporada Alta, adreçant-se a un públic normalment allunyat del festival.

De bon humor constato que tot i que vaig passar una molt bona estona, sóc conscient que em vaig perdre una bona part del show. No obstant, i de més bon humor encara, revisc el bon ambient que es palpava a platea, on el públic, majoritàriament magrebí, aplaudia i reia a cor que vols i picava de mans acompanyant la música.

I sense perdre l'humor, us explico que els que no entenem ni fava d'àrab, (ni de l'acadèmic, ni del dialecte que parlin pel Marroc), ni rasquem bola amb l'amazic que deuria parlar la gran part del públic que interpel·lava els actors, vam seguir com vam poder amb una traducció simultània al català per auriculars. Quin patir! El pobre traductor, crec que dominava molt bé les dues llengües, però era realment complicat anar reproduint el text d'un espectacle, gens pensat per una traducció simultània, que avançava a bon ritme carregat dels jocs de paraules que fan servir els bons humoristes. Però quan dic que me'n vaig perdre un bon tros, no en culpabilitzo la traducció, que agraeixo com a vincle d'intent de comunicació, sinó per l'evidència que l'humor és cultura, i cada cultura té i fa el seu humor. I cal conèixer molt millor el Marroc (o qualsevol lloc) per riure amb ells, d'ells mateixos.

Per si algú s'anima a provar-ho, si és que els programen a alguna banda, els monologuistes que ahir, em van sorprendre i fer pensar, mes que no pas fer riure, són en Fahid Abdelkhalek i en Mohamed El Khiyari i aquí hi deixo la ressenya del teatre i el dossier de premsa , amb la crítica (prèvia) dels experts. Repeteixo que vaig passar una molt bona estona al teatre i benvingut sigui al meu bagatge personal, aquesta mica més de coneixement d'una cultura aliena tan llunyana i tan propera a la vegada.