Un més de la família
Aquest “xicot” ens ve a visitar sempre per aquesta època.S’instal·la a les cantonades del sostre de quasi totes les habitacions. És fàcil trobar-ne un parell per estança adoptant la seva típica posició d’ingravidesa al seu racó.
És un habitant més de la casa i no penso destorbar-lo, entre d’altres coses perquè no es fica amb mi per res. Tot al contrari, sospito que es deu cruspir algun altre artròpode que sí que podria fer-me nosa, com ara xuclar-me la sang. Ah! i amb l’excusa de no carregar-me’ls m’estalvio fer la neteja dels sostres durant una bona temporada.
El bitxo en qüestió és un aràcnid, del grup dels opilions o falàngids. I fins aquí puc arribar, no m’atreveixo a fer una classificació més específica. Algú pot ajudar-me a identificar aquest exemplar?
11 comentaris - afegiu-ne un!:
Jo no, en se només això, que és un opilió i que la meva mare en diu pixallits...
Malauradament no puc ajudar-te, però sí et diré que sóc incapaç de dormir amb un d'aquests rondant pels sostres del meu dormitori. O ell/a, o jo, però tots dos junts, ni parlar-ne! :-)
Zel, és curiós aquest nom que li dóna la teva mare: pixallits. No l’havia sentit mai. No le trobat mai al llit o per parts baixes de les habitacions, sempre ronda per les altures.
Ferran, que tens aracnofòbia? Hi ha molta gent que té fòbia a les aranyes, a les serps, etc.
Gràcies a tots dos per la vostra fidelitat.
Jo no en sé el nom però, heu vist la forma que té? És un prodigi d'equilibri, d'economia de formes, de força i lleugeresa.
Podria ser una escultura de Calder, un esquema dels vectors de força d'una cúpula gaudiniana, d'una gota d'aigua... Es pot mirar del dret i de cap per avall.
És un disseny estructural de primera! I com dimonis s'ho fa, per no caure?
Molt bona la teva visió i aportació Joan.
Si ens fixem detingudament en alguns animals, sobretot artròpodes, ens adonarem la meravella d’adaptacions que ha esculpit la evolució. Sembla que molts artistes, des de molt antic, han estudiat aspectes diferents de la natura per inspirar-se i produir les seves obres.
En aquest cas, com s’aguanta penjat aquest aràcnid? no n’estic segur, però sembla que poden tenir uns microgàrfids a l’extrem de les seves potes que els permet aferrar-se a qualsevol rugositat del material de suport. Encara que són aranyes, no n’he vist mai teranyines confeccionades per aquests opilions que els puguin sostenir.
Pot enviar la foto a http://www.insectariumvirtual.com. on t'identificaran l'exemplar. Es un projecte de col·laboració entre fotógrafs, naturalistes, científics..., molt interesant.
He pujat a Teià algunes vegades en els darrers dies, però no hem coincidit. Ja ens veurem. Una abraçada.
Jo no hi entenc gens d'aquests bitxos, però la cantonada del sostre està molt mal pintada, eh nois? La cunyadíssima
Cunyadíssima, cunyadíssima, que costa molt pintar aquest punt d'inflexió del sostre! A més està molt augmentat a la foto i, és clar, es veuen tots els defectes magnificats. Menys mal que no fas cap referència a la neteja...
Per aquestes terres gironines se'n diu Pixallits!!
Jo també en tenia una a casa que per pena no vaig matar, va viure uns 3 mesos si no recordo malament.
Una cosa s'ha de deixar ben clara: els pixallits són fòlcids, una família d'aranyes. Per tant, no podem parlar d'opilions.
Publica un comentari a l'entrada