Em sembla una mica bèstia...

Amb vuit mesos llargs d'embaràs he tingut moments d'eufòria i estones tovetes. Passejo cofoia la meva panxa (bé, ara quasi que em passeja ella a mi) i us asseguro que encara que sembli un tòpic, la percepció de moltes coses canvia de dalt a baix. Per aquest motiu, quan al web de la Generalitat, m'he ensopegat amb això :

S'entén per naixement l'acció del fetus en sortir del claustre matern. El naixement es considera el començament de la personalitat jurídica de l'ésser humà. A partir d'aquest moment tota persona és titular de drets i obligacions.

m'ha semblat taaaaaaaaan fred i fastigós, que ja m'anava a atabalar amb les obligacions del pobre nadó. Però ho he deixat córrer al seguir llegint; el lèxic administratiu m'ha semblat massa salvatge:

El naixement és el primer fet de la vida que la Llei ordena inscriure en el Registre Civil. Per fer-ho, cal que el fetus tingui figura humana i que hagi viscut 24 hores fora del si matern.

He arrencat a córrer del web. (No m'atreveixo a buscar que diu la llei que vol dir figura humana. I menys a preguntar-ho al 012..).

En fi, ho deixo com una fallida més dels meus criteris de percepció, conduits sota els efectes de l'embaràs.