15 d’octubre, 2009

Una nina que mama ...

Jo dono el pit al meu fill que ja té deu mesos perquè ho puc fer sense problemes i em resulta molt normal donar-li la llet que produeix el meu cos (sembla màgia potàgia - us ho juro-!) en lloc de comprar-la. A més a més, és ben sabut que té molts beneficis i és fàcil entendre que abans que s'inventesin els biberons, la canalla també creixia i, de fet, ho fa ben maca al mig món on no arriba la llet en pols. Això no vol dir que no pensi que els biberons van permetre al seu moment la introducció de la dona al món laboral i que, de fet, sort en tenim les dones i tots plegats de tota la 'industria del nadó' per muntar famílies al món accelerat del que gaudim (si, si gaudim... que a mi m'agrada). Amb això vull dir que odio els que pengen etiquetes PRO-TETA i CONTRA-TETA. De fet odio les etiquetes... Jo soc partidària que tothom tingui informació i que després faci el que vulgui (o pugui... que no sempre és lo mateix). I d'aquí ve aquest post. Amb tota la campanya d'afavorir la lactància materna que d'uns anys ençà s'està portant a terme, ja ha arribat a les botigues la nina que mama que penjo en el vídeo (no us perdeu el rot final!). Ja era hora? No ho sé. Admeto que em resulta xocant... però penso sincerament que es tracta precisament que ens deixi de resultar xocant. Hi ha ninos que caminen, que parlen, que fan mocs, que gategen... I hi ha jocs per cuinar, per rentar, per vestir,... Sí, penso que un nino que mami pot normalitzar el tema de la teta (tan amagat al món comercial perquè no genera consum). I dic normalitzar, perquè no és normal que algú com Josep Maria Fonolleres, publiqui així de passada (i crec que sense rumiar-ho massa) que "hi ha un enorme dipòsit de perversió" en veure una nena jugant a donar el pit. Apa! Realment, no, no em sembla normal associar l'alletament i el sexe. Algú em dirà... "-Si home! I què més! I per quant les nines i ninos que follen?" Bfffffff... Canviem de tema?

3 comentaris - afegiu-ne un!:

Ferran ha dit...

Sí que sobta, sí. Tot i això, la veritat és que l'anunci m'ha resultat menys xocant del que esperava; al cap i a la fi, només és una nena jugant amb una nina. Fer-hi més lectures em sembla un pèl malaltís.
D'altra banda, si una nena pregunta als seus papes perquè ella té pits i el seu germà no, m'imagino que li deuen explicar la qüestió de l'alletament, no? Vaja, que tampoc és que sigui una cosa precisament "antinatural"!

Em sembla que quan s'hagin vist quatre nenes "donant el pit" als seus ninos, cridarà tan poc l'atenció com veure aquestes mateixes nenes netejant el culete d'un nino amb diarrea.

Salut.

zel ha dit...

Bé una cosa és el video i l'altra les aberracions d'algun sonat...tu tranqui, fes el que et digui el cor!

Núria ha dit...

El rotet no té pèrdua!
Quina sort que tens de poder donar el pit al teu fill de deu mesos!