26 de novembre, 2009

Mandarines podrides

Heus aquí una de les cares fastigoses de la Natura. No sé pas si aquestes mandarines pateixen de crisi, de grip A o de corrupció. Afortunada ment, no són una plantació arruïnada de fruiters, ni crec que hi hagi cap fruticultor rellegint les clàusules fitosanitàries de la seva assegurança. Són arbres ornamentals. De carrer. M'hi he fixat, no pas pel goig que fan sinó que m'ha atret l'abstracta repugnància artística que llueixen. No voldria estar a la pell del tècnic de 'parcs i jardins' del poble on viuen, ni voldria haver de passar pel mateix carrer quan caiguin. Les he retratat perquè creia que la fruita podrida era exclusiva de la part de sota d'algunes caixes als supermercats, o de la fruitera oblidada tornant de vacances, i m'ha fet gràcia tota l'estampa del carrer 'podrit'. També m'han fet una mica de llàstima, les pobres mandarines... probablement viurien més felices a alguna altra banda. El que ja no tinc tan clar, és per que carai, després de tants dies de sequera, he decidit fer un 'post' al Pocamandra d'això. Com si la crisi, la grip A i la corrupció no donessin per literatura més afortunada!

3 comentaris - afegiu-ne un!:

òscar ha dit...

Eeeeecs!
Mai hagués cregut en la possibilitat d'associar aquesta exclamació amb una de les meves fruites preferides.

núria ha dit...

Mmmm , les coses podrides perden la identitat. No són mandarines, són taronges!

Anònim ha dit...

cave cookson guard deductions dublincore mettler involvement unmoderated solicit generous oberlaa
masimundus semikonecolori