Optimisme global

Fa uns dies, vaig ensopegar amb aquesta entrevista a la Vanguardia: Optimisme Global. I mira, em va enganxar. Ras i curt, va d'un actor català que predica que el món no està tan malament i que els humans som genials. A alguns us semblarà xerrameca o demagògia o qui sap què, però el cas és que a mi, em va agradar. Com a opció vital, com a corrent ideològic, com a recurs davant algunes confusions globals, em faig una mica meva la idea i me la guardo com una carta a la màniga en la recerca de respostes. Per què no? Consti que no he llegit el llibre, ni he vist l'obra de teatre, que tot just acabo de remenar una mica pel seu web, i que sóc conscient que faig propaganda sense contrastar la informació (llicències de tenir un blog sense públic massiu) ... i consti també, que em reservo el dret d'esborrar-me des seu facebook en qualsevol instant ( tot fos tan fàcil!). Ara per ara, aparteu els derrotistes i els pessimistes, que l'optimisme global s'obre camí. No el veig gaire global, que diguem... però no descarteu res.

I la imatge? Optimisme i embaràs va lligat , no? Doncs aquí deixo la meva ex-panxa ( que ningu s'esveri que no anem pel segon!) amb una nota de color a la (tan oblidada) finestra de l'Onyar...


---------------------------
PD: Estic tipa del spam que m'entra en aquest post. ( algú sap perquè???) Bloquejo la possibilitat de fer-hi comentaris, a veure si fem net.