01 de gener, 2010

Arran de terra

Aquest és el meu fill. Fa unes setmanes que va fer l'any i ja arriba al tercer graó de l'escala. Li sobra alçada per recollir el correu de casa. Amb aquesta foto faig el meu "homenatge" a la ment privilegiada que va dissenyar projectar-construir les bústies del nostre edifici a Girona. Arran de terra. Diu en Llach: "Arran de terra per a sentir els renecs que diu la gent d’aquí, que diu la gent com jo ..." - i no parla de bústies de correu, ni molt menys, però amb tot això dels renecs, sempre em surt aquesta cançó quan m'ajupo a recollir la correspondencia.

En fi, vull començar l'any amb més entusiasme i per tant, d'aquesta foto em quedo amb el meu petit que no para de créixer estupendo i, com tots els nens, és tot un missatge d'alegria. L'alegria de les coses mes senzilles i boniques del món. L'alegria que tots tenim per aquí dins, en aquell nostre raconet que sent i viu com un infant. (el tenim, el tenim...)

Us desitjo un bon any a tots. I de la premsa de Salt, us deixo aquest bonic i optimista missatge-crònica per encarar la dècada amb tot allò bo que podem aprendre dels nens ( i és que estic mono-temàtica, ho sento) !

3 comentaris - afegiu-ne un!:

Jesús M. Tibau ha dit...

bon any 10

Ferran ha dit...

Molt bon any... i a l'arquitecte ja li val!

Xarnego ha dit...

Salut, i molta alegria,
creixen mol apresa,
tu puc ben assegurar.
Viu cada moment intensament.