Sorpresa o indignació?

Una setmana (o més!) sense llum és per estar indignat. O i tant! Unes hores, o fins i tot una nit, a la carretera sense poder avançar sota una nevada brutal, potser no ni ha per tant.

Algú s'enfadarà amb mi, però jo, que també em vaig quedar tirada i que vaig escriure la meva sorpresa de no veure mossos ni llevaneus per la NII durant hores i hores... vull manifestar precisament això, que em vaig quedar parada ( en els dos sentits de la paraula). Jo creia que el meu país era més potent, i ara sé que estem a anys llum de tenir llevaneus de sobres per cobrir la Costa Brava o de tenir personal de sobres per portar el sopar als cotxes que no tenen cadenes. Sí , com em va dir una bona amiga... " tu al·lucines de pensar que et pots ficar a la carretera nevant sense cadenes, i creure que podràs fer 100 km sense que et passi res. Ni que sigui una nacional!". Quanta raó que té. Potser tot arribarà... però a Catalunya encara hem de pedalar molt i, sincerament, com també em diu una altra amiga (aquest dies les tertúlies espontànies van a tope!), a casa nostra tenim, de moment, altres prioritats. Segur que si ens pregunten si és millor gastar els calés en llevaneus o en millorar els hospitals... molts no dubtaran. Ara bé, i aquí hi fica cullerada molta altra gent ( allò de les tertúlies que deia abans)... "sí si, però amb la pasta que ens costa l'exèrcit o els polítics... ja podríem tenir més inversió en organització en cas de caos!!!". També tenen raó, oi?

Una cosa que em va sorprendre molt i (indignar una micona) es que la ràdio semblava el telèfon de l'esperança... Som un país de ploramiques?? Crec que no, però per com van conduir els programes les nostres principals emissores de ràdio aquelles 10 hores que em vaig quedar al cotxe... ningú ho diria. És una opinió molt personal, però em temo que els nostres locutors, últimament, els puja l'adrenalina ( i l'audiència) fotent canya al govern i a tot quisqui. És molt fàcil posar-se al cantó del que necessita que l'escoltin... però jo hagués preferit sentir com es promovien les trucades del tipus: "Soc aquí, puc fer això i allò... si hi ha algú que necessiti ajuda, que truqui a aquest numero"...

Tot aquest rotllo i la critica a la ràdio, ve de que ahir dilluns dia 15, en Manel Fuentes, va acabar la seva editorial (que sempre 'fot molta canya', i a tots ens agrada molt ), ... dient: "Algú ha pensat en netejar els boscos?" Doncs, si senyor! Molta gent hi ha pensat. Que no tot està tan malament, què carai! Tot el cap de setmana he vist el ADFs amunt i avall netejant obrint camins ( oju que la majoria son voluntaris). I tota la setmana que he vist pencar una administració local ( i estigueu convençuts que la majoria ho han fet - les que tenien llum al menys-) , trepitjant terreny per inventariar el desastre i planificar les neteges que ens han de salvar del foc. Abans que el senyor Fuentes, molta gent hi havia pensat. O i tant! Quan és té tanta audiència, no em sembla just fer creure segons què a la gent. No s'hi val.

I penjo aquesta imatge (que he robat aquí - un lloc ben curiós- ) per que sóc conscient que he fotut un rotllo que t'hi kgs! (em perdoneu?), però també i sobretot , per dedicar-la a tots els gironins que estan o han estat hores i hores ales fosques. Aquest paper de cul es fluorescent , el trobes encara que les torres elèctriques del teu país es desfacin com la mantega!!!