02 de desembre, 2010

Emprenedors públics

http://www.jrmora.com/blog/2009/07/23/emprendedor/

Amb aquest títol no faig un joc de paraules. A casa nostra tenim la sort de disposar d'una bona colla d' emprenedors que no estan guanyant calerons a cabassos a l'empresa privada. Sota el nom de "l'administració catalana" hi penca gent molt vàlida. Parlo de la quantitat de tècnics de tota mena, gestors, administratius, mestres, periodistes, bombers, metges, informàtics, publicistes, etc etc etc a qui ni la Coppulo ni en Cuní entrevistaran mai. Són gent que fan la seva feina tan bé com poden i més, que treuen calés de sota les pedres per tirar endavant projectes de millora de vint-i-cinc-mil coses diferents que ens afecten a tots. Parlo de gent que penca perquè les coses funcionin, per no quedar estancats. Parlo de gent que tira endavant la part administrativa del país al marge de tots els polítics. Parlo d'aquells que saben avançar-se al ritme del parlament i fan arribar la innovació a la nostra administració i lluiten cada dia perquè els serveis públics funcionin. Molts penseu que no funcionen. Segur que no ho fan prou bé. Segur que altres èpoques han anat millor. Segur que moltes coses. Però segur que si haguéssim d'esperar les decisions dels polítics, el padró municipal encara es consultaria en una llibreta i les videocoferències metge-pacient no haurien arribat a cap hospital public. Potser exagero, però darrerament em rebenta sentir parlar contínuament dels emprenedors joves que munten empreses a partir d'una idea molt bona i sembla que han de salvar el món. Els emprenedors joves que munten una empresa, el que volen és fer calés, no fotem. Que acabin donat feina no és més que un bé col·lateral. Quan la super idea no doni pasta, tothom al carrer. Ep, no em carrego a ningú. Visca els empresaris entusiastes, si son honrats. Visca! Però, per favor, que visquin també els que fan el mateix (tenir idees i capacitat per executar-les) a dins l'administració. Visca la gent que tira endavant projectes essent coneixedors que no faran créixer la seva nòmina. Els emprenedors públics existeixen i mereixen ser valorats.

Potser m'equivoco molt. En qualsevol cas, ara que estem de vaques flaques és quan es posarà a prova realment la vàlua dels nostres tècnics. No hi ha calés i s'ha acabat d'externalitzar-ho tot. Ara és la hora de la veritat. Si la gent és bona, la feina sortirà endavant sense contractar empreses externes. El resultat, no obstant, em resulta confús perquè, ara per ara, dels emprenedors públics en viuen moltes, moltes, empreses privades... Perquè se'ls valora tan poc, doncs? Quin embolic!

Consti que això no és una pataleta contra l'aprimamenta l'Administració que ha anunciat qui serà el nou president. Tot això em bull pel cap des que van retallar el sou als funcionaris...


4 comentaris - afegiu-ne un!:

Ferran ha dit...

Núria, em sembla un posicionament per emmarcar, aquest teu. És fatigant escoltar sempre les mateixes estupideses sobre els treballadors públics, i les mateixes estupideses sobre els emprenedors. De gent que treballa, responsable, n'hi ha a tot arreu, i unes i altres, des de les seves posicions, ajuden sense dubte a tirar el país endavant.

Bravo pel teu escrit.

joan ha dit...

Devem viure en països diferents! Tal com estan les coses... em sembla molt allunyat de la realitat dir que els de l'empresa privada guanyen diners a cabassos..., que qui treu diners de sota les pedres són "la part administrativa del país". El dèficit públic que tenim fa que els nostres fills ja neixin endeutats, molt més que a la resta d'Europa! I amb uns serveis no pas millors.

Hi ha molta gent que penca molt, arrisca més, sense cobertura, sense avantatges laborals, amb molta incertesa pel futur, amb responsabilitats reals. Potser si que alguns, pocs, al final guanyaran molts diners (sort en tindrà, hisenda). Però la majoria no es mou per això, només. Hi pesa molt el provar de fer el que els hi agrada.

núria ha dit...

Això m'agrada: punts de vista ben diferents i tots carregats de raó, de part de raó al menys. Sí, Joan, entenc que molt petit empresari (i potser algun de gran) prova de viure del que li agrada i arrisca amb inccertesa. El que jo defenso , és que això també li passa a molt de personal públic, no fotem! Em sembla tan desencertat dir que els empresaris guanyen calés a cabassos, com que el dèficit públic sigui cosa dels treballadors de l'administració. Jo volia deixar constància que la vocació de servei existeix en les plantilles remunerades de la nostra administració i que els joves emprenedors que s'avinguin a no ser mai dels mais multimilionàris, hi poden trobar també el seu lloc, i ser molt útils per la resta de societat; tan o potser més que des d'una empresa privada. Que hi ha molta gent vàlida al sector públic, però amb aquests temps que corren, encara en fa falta més!!

joan ha dit...

És clar que sí, no ho dubto!

(no crec pas haver escrit que el dèficit públic sigui "cosa dels treballadors de l'administració", com m'atribuieixes)