20 de febrer, 2011

Aquestes dues gallines són molt velles i si no m'equivoco entre les dues no han fet més de cinc ous en tot un any. Vist així, podríem dir que són la ruïna, ja que blat de moro en mengen cada dia se'ns falta, i en temps de crisi com els que corren, fins i tot em podria qüestionar la rendibilitat del geriàtric animal que tenim a casa (us estalvio la impactant fotografia de la pobre gata amb càncer a la cara...).  Per sort, a casa,  la vitalitat de l'hereu que ja té dos anys ben complerts,  ens manté ben lluny del concepte de geriàtric, i una servidora ha descobert que s'ho passa de primera jugant, fent construccions  i pintant, per dir alguna cosa. Sempre comencem tots dos, però quan me n'adono el milhomes ja ha canviat d'activitat i jo m'entretinc encara, ben divertida, aixecant peces de fusta o estampant de vermell una ouera amb colors de cera. I vés per on, que em trobo encaixant el  tòpic de que els fills et canvien la vida... fins en els més estúpids detalls. resulta que m'encanta fer equilibris amb les peces de colors...  Abans escrivia més al pocamandra;  ara ja sabeu què faig quan no sóc a aquí!  Consti que jugant jugant, el cap sempre barrila, i  tinc desenes i desenes de 'posts' escrits mentalment pel cervell que no han arribat  mai a veure la llum.  I es que les construccions, donen molta feina!. En fi, tornat a les gallinotes, ningú amb negarà que viuen com reines. Al sanatori del Maresme, quan els ametllers floreixen, l'alegria arriba fins a dins dels galliners. Ni que siguin geriàtrics.


5 comentaris - afegiu-ne un!:

Xarnego ha dit...

Els fills mes que canviar-te la vida,
el que fan es que te la condiciona,
però en el meu cas, això ha segut
una opció buscada i desitjada,
salut i endavant am la difícil tasca de la vida,
emplena del petits plaers de que la vida val la pena tenir.

zel ha dit...

I és genial, no? I més tard t'adonaràs que ha passat massa ràpid, així que aprofita-ho!

Anònim ha dit...

i no has pensat de fer un bon caldo??? La cunyadíssima.

núria ha dit...

Un caldo? amb les gallines o amb el nen? ja ja... si vens a buscar les gallines, són teves i que us aprofiti el caldet, que nosaltres no tenim valor per eutanasiar-les amb fins gastronòmics...

El petitó però, no te l'emportes!

Anònim ha dit...

No tenen data de caducitat? Aquestes són més velles que Matussalem.
Enric