En pau i bé... premi pocamandra

 
Visita virtual a Salt a Vistes360.com

A Salt jo hi vaig créixer en pau i bé  i em consta que ara les meves nebodes , trenta i tants anys més tard, fan el mateix, malgrat  els embolics dels darrers dies.  Em sembla que viure en pau i bé, no es demanar massa  i per això em vaig sumar als saltencs que dissabte van sortir al carrer per dir-ho ben alt però sense crits ni histerismes (la marcha de la buena fe). Em consta també que des de Salt en volen dir moltes més de coses  ben alt i sense crits, però amb un clam que espera respostes. No és hora de repassar tantes coses que s'han fet malament en aquest poble, moltes, des de fora el poble. Es l'hora de decidir com ens en sortim. A Salt i a tot arreu on la delinqüència de la gana està fent forat.  Jo no les tinc aquestes respostes, però des d'aquests improductiu blog sense audiència, atorgo el segon premi pocamandra als organitzadors de la manifestació de dissabte.  En van saber molt. Cal molt més que poca mandra per fer el que van fer: encarrilar cap al clam unànime (manifest de la manifestació), les ràbies contingudes d'un col·lectiu que conviu bastant desconcertat. I ho van  saber fer en benefici de tots. Enhorabona! Jo sóc dels que penso que sí servirà d'alguna cosa. 

I publico això amb aquesta panoràmica tan estupenda de can 360º per demanar a tothom una visió prou panoràmica de tot plegat per tal que es pugui arribar ben aviat a les solucions individuals que sumen i fan poble.