LLach, la revolta permanent
En Lluís Llach diu que deixa els grans escenaris... diu que plega. Ahir va fer l’última gran cantada a Verges.
Ara, tenim en cartellera la pel·lícula documental del Campanades a morts, i és estupenda. Arrel del concert que l'any passat es va fer a Gasteiz en commemoració del 30 anys que han passat des que la democràcia de la transició matés 5 obrers en el transcurs d'una manifestació en aquella ciutat, el testimoni de les altres víctimes i el propi concert fan de fil conductor d'una pel·lícula emotiva i bonica que ens regala un passejada per la vida d'en LLach.
En LLach ha estat 40 anys posant paraules i música a molts sentiments. He seguit la seves cançons durant trenta i molts anys. Jo des d’aquí reivindico el LLach Poeta. La literatura catalana, no el pot passar per alt.
Adéu i gràcies Lluís.
Has trobat el gest correcte;
ara es cosa teva acostumar-te a la nostra absència.
0 comentaris - afegiu-ne un!:
Publica un comentari a l'entrada