A la mani, per falta de fe.

Vista la fotografia, descobreixo que encara crec bastant en la política. No he tocat tan a fons com l'autor de la pintada i em sento prou lluny de recórrer als miracles. La democràcia és un concepte massa manejable pel meu gust, la justícia no sempre sap compaginar llibertats i igualtats, i en general, a cops de corrupció i desencerts, alimento un desencís polític més aviat creixent. Però hi ha un però. Mentre hi hagi gent batallant per solucionar problemes no ens caldran virgencitas. I precisament, per tots aquells qui des del punt de vista que sigui, des de la política o des de fora, estan fent alguna cosa per convenir algun dia el definitiu 'cessament de la convivència matrimonial de Catalunya i Espanya', jo dissabte aniré a la manifestació convocada per la plataforma del dret a decidir. Vull donar suport a aquesta idea i mentre només sigui una idea, voldria que s'ajustessin les balances fiscals perquè no ens sortís tan car això de ser català. Les nostres coses ens les hem d'arreglar nosaltres.

Si us animeu també, aquí podeu llegir la
convocatòria a la manifestació
( dissabte vinent, ales 17h a la Plaça Catalunya de BCN) i
qui hi va.

** de tots maneres, i per si de cas, li demano a la virgencita de la luz, que m'acabi les obres de la NII entre Girona i Barcelona i que m'arregli el tema de Maçanet-Massanes (més enllà de rodalies: la via continua!)