28 de febrer, 2008

Dies de boira al Maresme

Flor de cirerer

Comencen a notar-se canvis d’estació.
Des de fa uns dies la boira s’ha assentat a la franja costanera del baix Maresme. Hi ha estones que és realment espessa i emprenyadora per conduir.
Per una altra banda veiem com d’altres arbres fruiters, a banda dels ametllers, ja estan florits, com és el cas dels cirerers.
Les merles Turdus merula, els tallarols de capnegre Sylvia melanocephala ja ens anuncien, amb els seus cants, que la primavera està picant a la porta. Comença l’aparellament, l’establiment de territoris i el marcatge dels mateixos com a llocs per fer el niu, etc.
Ah! per cert, també hem vist aquest hivern els puputs, encara que menys dies que l'any passat.
Una altra espècie que feia anys no veia, no pas per què no hi fos si no per què més aviat no he estat els llocs adients per veure-la, és el lluer Carduelis spinus. Durant uns dies han aparegut dos o tres exemplars amb petis estols de gafarrons. També els mascles d'aquests comencen a cantar desaforadament.

8 comentaris - afegiu-ne un!:

Rafa ha dit...

Aquí enguany també hi han lluers. Estan per les oliveres i el romaní i van amb passerells i les caderneres. Fan companyia, quan un està sol i treballant amb aquell caràcter tan confiat que tenen. La temporada passada no en va haver ni un. Ja es veu algun cucut reial (garser) Tindran teca, hi ha molta processionària, fins i tot als pinetons mes joves.

Quan us arriben a la costa les boires vol dir que a nosaltres ja se’ns han acabat. Afortunadament, perquè a més del tema d’agafar l’auto està el fred, o la fred , en femení com es diu aquí.

Salut,
Rafa.

enric ha dit...

Rafa, el de Vinebre ?

Doncs no sé si ho saps però aquí, al Maresme, pràcticament han desaparegut els cucut reials.
Sempre que veig o escolto els lluers me'n recordo de tu, amb aquells reclams que fèiem servir per atreure i anellar lluers i també per alimentar algun rapinyaire o les garses, no recordo quin era l’animaló que se’ns cruspia els reclams.

Salut company.

Rafa ha dit...

Enric, jo mateix.
No sabia el tema dels cucuts reials al Maresme. Per aquí es veu més que abans. Potser perquè hi ha més pi blanc. Curiosament es un ocell que els locals desconeixen, no devia ser gaire comú abans. Els dos últims anys ha criat segur. També hi ha mes garsa que abans o al menys està més repartida.

L’altre dia vaig coincidir amb en Llull, en una festa d’inauguració del hotel rural d’uns amics, al Matarranya. Aquest si que està fet un pájaro! Diu que continua fent paelles, però que ara l’hi surten millor a partir de cent comensals.

Salut,
Rafa.

enric ha dit...

Els gats...! els gats eren els que se’ns cruspien els pobres lluers engabiats. Quanta feina que feien !
Rafa, t’adones que estem parlant de fa uns trenta anys. Aleshores eren altres temps.
Farà un 7/8 anys que no veig cap cucut reial per aquí. A veure si aquest any hi tornen, tenim molta procesionària també.
Pots consultar les fitxes de l’atles dels nidificants al web de l’ICO. Crec recordar que l’última vegada que vaig veure un per la zona, de cucut reial , va ser al primer any de recollida de dades per l’atles.
Sí que està fet un bon “paixaro” el Llull. Espero que no entri per casualitat al blog.

Apa siau.

Danimenorca ha dit...

hola enric, te devuelvo la visita esperando no ser la ultima, veo que tu blog esta enfocado a varios temas, entre ellos, fotos interesantes...enhorabuena y gracias

ens veim.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

quina foto mes bonica, felicitats

enric ha dit...

Gràcies Reus.

Dani, si aquí anem una mica al nostre aire.
Com diu l'enunciat aquest és un blog de xerrameca i imatges.

Catx ha dit...

Hola Enric. Un blog molt interesant i entretingut de llegir. Felicitats!! Aquesta fotografia m'agrada molt. Ens veim.