Allau de clicks
Aquest blog casolà registra entre 5 i 30 visites de mitjana al dia, més aviat 5 que no pas 30. Entre ahir i avui, però s'ha obert aquesta pàgina (que no vol dir llegit!!!!) més de 10.000 vegades, i milers d'usuaris han fet saltar el comptador de visites, de menys de 4.000 a 15.000. I jo que feia dies que esperava arribar al 4000 ben rodó per fer un post cofoi d’aniversari! I què ha passat?. Doncs que algú ha penjat la palmera de l’escrit anterior al meneame.com, que sembla que són una gent que publiquen les noticies que més usuaris decideixen que volen que es publiquin. O sigui que la xarxa és la repera i ja començo a entendre com funciona tot el submón dels rànquinks i visites (comercials o no) i els negocis paral·lels. No m’hi fico. Sóc conscient que d’aquí pocs dies, (ah! que efímer es interné!), tot tornarà a la normalitat a can pocamandra. De fet com que aquí no hi guanyem calerons practicant l’oci blocaire , no m’entusiasmo amb el comptador ni deixaré la xerrameca quan tornem a les 5 visites. Però del que si me n’alegro, és que tota aquest gent no s’hagi presentat de cop i volta al rebedor de casa!! I penso... ah! que fàcil és fer un click! i després un altre de ben diferent! i un altre, i un altre....
11 comentaris - afegiu-ne un!:
Fes-ho pel teu ego, sempre va be! jo sempre et llegeixo.
Per cert, vas veure aquell que passejava un senglar per la llera de l'Onyar (entre Font del Rei i Bisbe Lorenzana)? llastima no portes una camara pq hagues estat la foto del mes!
Un senglar al riu???
M'ho vaig perdre....!Quin greu!
la noticia era molt bona, vaig estar a punt de robarte la foto, felicitats, t'ho mereixes
salutacions
A mi se m'escapa molt i molt, el funcionament d'aquestes coses (comptadors? rànquings? visites?). En qualsevol cas, no se m'escapa gens que llegir opinions de gent diferent és d'allò més enriquidor, distret i/o interessant.
Sigui com sigui, si és bò, enhorabona per aquestes 10.000 visites en un dia! :-)
Felicitats! D'això, als webs americans, n'hi diuen l'efecte "slashdot" o "digg" (equivalents temàtics ianquis).
El senglar es diu Fumantxu (o Fumanchu) i l'he vist sovint. També hi ha la belde (welde, velde... Ausa és més fàcil d'escriure, no creieu?), d'un ensinistrador.
Visca els porcs vietnamites (crec que en George Clooney en té/tenia un?)
Uf, això sembla el tomat... vull dir las gafas de angel... uf, què faig jo coneixent aquests programes? ;)
Núria això de les visites és ben efímer. Perquè el que realment interessa és saber quantes d'aquestes 10.000 visites tornaran algun dia. Cas contrari, ja pots penjar els dallonses del Brad Pit o les dallonses de la Madona, que la gent que vingui a veure't se't pixarà al rebedor (parlant en plata) i donaràs les gràcies quan hagin marxat tot seguit.
Més que el nombre de visites, doncs, que s'hi pot fer molta picaresca com veus, la importància, penso jo que radica en la fidelitat dels visitants. Que s'hi sentin bé... i que tornin. I que comentin i hi afegeixin un nou valor a allò que ja has escrit.
Jo he arribat aquí a través de comentaris escrits en blogs que llegeixo. I que ma mare es diu també Núria. I una germana. I algunes bones amigues.
I m'ha agradat romandrejar (al blog base de badades ho podrien definir com quedar-se en un lloc tot fent el mandra) i hi tornaré de ben segur.
Això del senglar és sorprenent! Ara més ho és encara les escenes de vodevil que a l'estiu ens regalen parelletes al bell mig de la passera (no m'escandalitzo per un petó, les coses van més enllà...) Ah! i els banys del senyor budista.
Carai Marina, pel que dius, el riu té més vida de la que sembla amb les meves fotos! Banys budistes i tot? Hauré d'estar més al cas. Amb les escenetes erotico-festives i poc íntimes, et dono la raó. Diria que les hormones dels més joves s'obliden dels balcons i les finestres! No em molesta; m'hi tronxo. Vés a saber quina mena de plaers transmet l'Onyar així tan arran...!
Sí val a dir que trobaré a faltar aquests espectacles riberenc... En fi ara que el carrer fa goig m'he traslladat! M'agradarà seguir les teves notícies.
Bons vents et bufin, Marina, cap als nous indrets. A can Pocamandra et vigilarem el riu. (ja he vist els banys budistes!)
Doncs mira, jo t'afegiré al meu blog (que ni de bon tros vol pretrendre ser com el teu) perquè m'agrada molt el que escrius. De fet t'he localitzat a través d'un comentari que hi has posat al blog d'una amiga. Una abraçada bolggera!
Publica un comentari a l'entrada