Matrimoni de conveniència
Ara fa dos anys que vaig contraure una mena de matrimoni amb una entitat bancaria Se'ns dubte va ser un casament de conveniència: jo podia estrenar pis a Girona i ells es quedaven mitja nòmina meva per sempre més (o durant 30 anys que em sona igual). No era un bon moment, però era el meu moment i vaig tirar endavant, fins i tot amb il·lusió i visc molt contenta amb la meva nova llar. No vull entrar a debatre les injustícies del preus de l'habitatge perquè estic molt enfadada que l'administració hagi deixat això a merçè de les lleis del mercat, i perquè malgrat tot no em puc queixar. Però, ara que la revisió de l'euribor ha decantat la balança del meu sou a favor del banc, vull fer una reflexió: Tot això dels interessos voleu dir que lògic? Diu que van ser els jueus els primers de posar preu als préstecs, o el que és el mateix, els qui van començar a posar preu als diners. Jo em pregunto, com aniria la història del creixement (ara desacceleració) econòmica si els diners no tinguessin valor i funcionéssim per intercanvi o que sé jo?. El món seria pitjor o millor? Necessito creure que seria molt pitjor perquè les bones coses acaben sempre imperant, i molt a poc a poc, el món progressa més aviat cap a bé... però, quan llegeixo coses com aquesta que copio a sota, dubto de tot, no crec en res i em kgo en tot.
Del suplement del diari Avui de diumenge passat:
Un petit grup d'elits internacionals controla els governs, la industria i les organitzacions internacionals. Ens governa i decideix quines guerres han de tenir lloc. La seva eina són les estructures bancàries, que manipulen segons els seus interessos tot provocant inflacions i depressions econòmiques a partir la seva conveniència..
El diari ho planteja només, com una teoria de conspiració. Com aquella que diu que l'arribada a la lluna va ser un muntatge. Ai , ai , ai mare!... hi van anar oi, a la lluna?
2 comentaris - afegiu-ne un!:
Núria,
jo penso que els diners en sí són un bon invent. El problema, com sempre, és l'ús que fem d'aquesta eina. Sense diners crec que encara estaríem pitjor.
En quant a l'article de l'Avui, sí, no és el primer cop que sento parlar d'aquesta teoria. En diuen la teoria del 20/80, pel fet que un 20% poderós (jo crec que menys) decideix totalment què passa econòmicament al món. Determinen el que cal que passi per tal de mantenir aquest 20% de privilegiats.
A vegades he pensat que aquesta teoria és una futesa, però reflexionant-hi sovint no la trobo pas desencaminada....
Salutacions.
Em sembla que aquesta teoria és ben evident, que és certa. Només cal llegir el diari. Ahir, sense anar més lluny, Telefònica anuncia que començarà a cobrar 0,58€ perque els clients puguin veure a la pantalla del fixe el número de qui truca. Resultat per a l'empresa? Milions de benefici, que evidentment NO aniran a parar a les butxaques dels treballadors.
És el mateix a tots els nivells: quatre (20? ni de broma! Dubto que arribi al 5%!) decideixen i la resta, en patim les conseqüències.
Publica un comentari a l'entrada