En qui sap quin misteri de silenci...
Mi cuerpo,
como tierra agradecida
se va extendiendo.
Ya les planícies de mi vientre,
van cogiendo la forma
de una redonda colina palpitante,
mientras por dentro,
en quien sabe que misterio
de agua, sangre i silencio
va creciendo como puño que se abre
el hijo que sembraste
en el centro de mi fertilidad.
Gioconda Belli
El Ojo de la Mujer
Sí; com el puny que s'obre suaument, entre l'aigua, la sang i el silenci de les parts més desconegudes del meu cos, se'm desvetlla, amb el misteri de la vida, el privilegi de l'existència.
7 comentaris - afegiu-ne un!:
Felicitats!
moltes felicitats de part meva també
Bells mots i bella imatge. I el més bell de tot, el teu embaràs ,Núria. Gaudeix del teu estat i moltes felicitats a tots dos, millor dit , a tots tres!
Quéééééééé???
Ho he entés bee?
Si, si. Ho he entés be!.
Moltes felicitats a tots tres.
I la foto, per cert, preciosa.
Que bonic, jo sí ho he entès, gairebé a la primera, els ulls m'han fet pampallugues amb la foto, preciosa...Enhorabona i petons!
Em sumo a les felicitacions!
Publica un comentari a l'entrada