06 de juliol, 2008

En qui sap quin misteri de silenci...

Mi cuerpo,
como tierra agradecida
se va extendiendo.

Ya les planícies de mi vientre,
van cogiendo la forma
de una redonda colina palpitante,
mientras por dentro,
en quien sabe que misterio
de agua, sangre i silencio
va creciendo como puño que se abre
el hijo que sembraste
en el centro de mi fertilidad.


Gioconda Belli
El Ojo de la Mujer

Sí; com el puny que s'obre suaument, entre l'aigua, la sang i el silenci de les parts més desconegudes del meu cos, se'm desvetlla, amb el misteri de la vida, el privilegi de l'existència.

7 comentaris - afegiu-ne un!:

Marina Arrogante ha dit...

Felicitats!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

moltes felicitats de part meva també

RITA ha dit...

Bells mots i bella imatge. I el més bell de tot, el teu embaràs ,Núria. Gaudeix del teu estat i moltes felicitats a tots dos, millor dit , a tots tres!

gavot ha dit...

Quéééééééé???
Ho he entés bee?

gavot ha dit...

Si, si. Ho he entés be!.
Moltes felicitats a tots tres.
I la foto, per cert, preciosa.

zel ha dit...

Que bonic, jo sí ho he entès, gairebé a la primera, els ulls m'han fet pampallugues amb la foto, preciosa...Enhorabona i petons!

Ferran ha dit...

Em sumo a les felicitacions!